Parlem pels descosits

S'ha engegat la campanya electoral i durant els pròxims dies els candidats parlaran molt, o més ben dit, predicaran, dissertaran, s'embarbollaran i piularan –no només al Twitter–. Ara bé, segur que algun d'ells també desguitarrarà (“parlar dient disbarats”), desbarrarà o pixarà fora de test, i donarà un bon titular als periodistes. El dia que debatin entre ells, el més probable és que els polítics acabin desbotant (“deixar anar bruscament, descarregar, allò que es porta dins”) més que parlant o descantellant (“dir coses que seria millor, més prudent, de callar”).

En català tenim un munt de verbs que fan referència a l'acció de parlar, deu ser que ens agrada fer-la petar. Si ens entrebanquem, ens enfarfollem. Si parlem de manera poc clara, balbucegem, balbucitem, llaviegem o ens embarbussem. Si parlem entre dents, masteguem i barbotegem o barboteguem. I quan xerrem fluixet, mussitem i xiuxiuegem. Si no sabem parlar del tot bé una llengua, la xampurregem (no la xapurregem, perquè és un barbarisme) o la parlem de manera enxampurrada. Pel que fa als defectes de la parla, hi ha qui papissoteja, fa sopes o és xafallós, perquè no saben pronunciar el so s i z, i qui balbeja, perquè té un defecte als òrgans bucals.

En tot cas, tant si prediquen, emfasitzen, paraulegen o frasegen, segur que els candidats faran una campanya amb una grandiloqüència, o no.