Del Grup Praxis 75 a l'Assemblea d'Artistes

El Museu d'Història de la Ciutat de Girona ha fet justícia amb l'exposició Grup Praxis 75 (1975-1990). Una guerrilla comunicativa, que es va inaugurar per Fires i es podrà veure fins al 12 de febrer. Lluís Bosch Martí i Bep Marquès Sureda van formar un comando marxista radical (en la seva obra es reunien els dos Marx: Karl i Groucho) quan ja es cantaven les absoltes per Franco. Amb el seu treball aixoplugat a l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, i divulgat a les planes de Presència, d'El Punt i altres publicacions, van fer uns celebrats repassos crítics de la vida social, política i cultural gironina. Ells hi estaran d'acord si diem que disposaven de l'ajut espiritual i la inspiració artística de Damià Escuder (1934-2011) i, sobretot, de l'Enric Marquès (1931-1994), que va ser qui em va parlar de l'obra del Grup Praxis, i vaig conèixer els seus collages a les planes de Presència, on l'Enric va deixar escrit que el Grup Praxis “optava per un discurs obert, compromès, subversiu, eloqüent; un discurs àcid i grinyolant”. Tornant a l'exposició, s'ha d'agrair la bona feina del curador Narcís Selles i del muntador Marcel Dalmau. Potser m'avanço als esdeveniments, però faig meu un suggeriment que vaig escoltar el dia de la inauguració en el sentit que, reconeguda ara la trajectòria del Grup Praxis 75, és el moment de pensar en una gran mostra dedicada a la feina que va fer l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona. Dispensin si em deixo algun nom, però almenys aquests hi van ser: Josep A. Niebla, Enric Ansesa Gironella, Lluís Bosch Martí, Joan Boladeras, Josep M. Boladeras, Manuel Bosch, Pep Bosch, Lluís Carreras, Joan Casanovas, Victòria Casellas, Xavier Codina, Narcís Comadira, Montse Costa, Maria Crehuet, J.M. Creus, Julià Cutiller, Carles Delclaux, Damià Escuder, Jaume Faixó, Garcia Colomer, Jordi Gispert, Vicente Huedo, Robert Manera, Enric Marquès, Bep Marquès, Emili Massanas, Lluís Mateu, Roca D. Costa, Rosa Sais, Guillem Terribas, Paco Torres Monsó, Isidre Vicens, Ramon Vilà, Carles Vivó... Algun ja ens ha deixat, però en Bep i en Bosch Martí, en Joan Casanovas,... podrien reconstruir la història d'aquesta entitat de vida efímera però que va deixar una gran empremta en la nostra consciència col·lectiva.