Els ex

Què se'n fa dels ex? Vull dir, què se'n fa dels ex en campanya electoral? Si observem la present contesa electoral veurem que hi ha una alarmant absència d'exs. En altre temps hom deia: “Aquest ho té molt bé perquè l'exalcalde o l'expresident li fa costat”. Tenir a favor algú amb experiència de govern anava a favor. Cada vegada més, però, sembla que això suposa una càrrega. Ara els únics ex que encara ensenyen en campanya són els que vénen d'un passat llunyà, els que són percebuts com a històrics. A l'Espanya actual només cotitzen –per a les respectives clienteles– tres ex: en Pujol, l'Aznar i en Felipe. Tres tenors. La resta, amb les orelles caigudes i el cap sota l'ala. Tots amagats, per gust o per força. És comprensible que a les Balears no vulguin presumir d'un Jaume Matas, o a València d'un Francisco Camps. Ara bé, la majoria dels casos són políticament molt més inquietants. Deixem a banda, per raons òbvies, el cas de Pasqual Maragall, tot i que un no se l'acaba d'imaginar, encara que les seves circumstàncies personals fossin diferents, fent campanya al costat de la Carme Chacón a aquestes altures de la pel·lícula. A Euskadi, l'exlehendakari Ibarretxe està desaparegut i a Catalunya tenim un exconseller en cap i un exvi-cepresident del govern –en Bargalló i en Carod– que, pel que sembla, ja no representen cap actiu per a les aspiracions d'Esquerra Republicana. Això de la renovació és una idea lloable, però aquestes vaporitzacions fan pensar, més aviat, en els partits com a màquines trituradores. El cas dels socialistes és encara més desconcertant: a Espanya tenen un primer ministre en actiu, Rodríguez Zapatero, mig amagat, i a Catalunya, el que era fa quatre dies president de la Generalitat, José Montilla, emmudit, que –també cal dir-ho– és un paper que li escau... Jo ja m'imagino que el lector perspicaç m'explicaria amb ets i uts el perquè d'aquestes absències i el perquè els partits no volen fer bandera de segons qui. Ara, jo que com tot anglòfil crec en el valor de les formes i el respecte institucional, no hi entenc res de res. En política, em sembla que presumir d'ex no hauria de ser cap paradoxa. Per anar bé hauria de ser, simplement, fantàstic.