Un símptoma

Si el vídeo és un símptoma, preparem-nos. Perquè el camí ja està fixat. Ningú al PSC no havia expressat, abans que s'anunciés la seva retirada, cap opinió de rebuig ni d'incomoditat. El senyor Castells, per exemple, o el senyor Maragall, o la senyora Tura, o el senyor Nadal, o la senyora Geli, és així com consideren que s'ha d'exercir la crítica al govern, fins i tot en temps de campanya electoral? O, senyor Ros i senyor Navarro, és l'estil d'aquest vídeo el que impregnarà en el futur l'actuació del PSC? No cal preguntar res al senyor Iceta: en el dia d'avui resulta inconcebible que una cosa així s'hagués fet sense la seva complicitat i el seu consentiment: fantàstic, tu!

Té raó el comunicat: “La retirada del nostre espot no implica la solució del problema.” Sobretot perquè la decisió no està tan relacionada amb el reconeixement d'un error com amb la constatació que produiria més pèrdues que beneficis, en el resultat electoral: no es poden sembrar dubtes sobre la professionalitat dels treballadors públics i quedar tan tranquil. El PSC, per la quota de responsabilitat que té en tot allò que està passant, i que un dia o altre haurà de reconèixer, ha de fer una oposició doblement responsable i assenyalar quins serveis, prestacions o polítiques s'han de retallar més per poder retallar menys o gens la sanitat. I ho ha de fer deixant en pau l'impost de successions. Perquè, si les coses no canvien, potser s'haurà de deixar sense efecte la reducció impulsada pel govern de CiU, però, si arriba aquest moment, també la que va decidir el tripartit tindrà els dies comptats.