Tocats del bolet

Aquesta tardor, fins ara, ha estat magra pel que fa a la producció de fongs silvestres. Els entesos asseguren que fan falta tres setmanes després d'un copiós ruixat a finals d'estiu. La meteorologia d'aquest any ha perllongat el temps càlid i les pluges no van aparèixer fins a la segona quinzena d'octubre. Han estat abundants i generoses. Si el fred no s'avança tot fa preveure que abans no acabi novembre podrem menjar bolets de les nostres contrades. El costum ancestral d'anar a caçar a bolets té un origen incert. Un peça tan apreciada com el rovelló no el recullen pertot. Si que és costum als Països Catalans i a la Gàl·lia, però us podeu trobar llocs molt propers que ni se'ls miren. Ara que han descobert que els catalans en som uns consumidors empedreïts s'afanyen a fer-nos-els arribar. Alguns han trobat la seva terra de fer pipes. No és estrany veure capses de bolets procedents d'Osca o Sòria i fins i tot d'alguns indrets de l'Europa de l'est. Gastronòmicament, el bolet disposa d'una varietat de gustos i textures extraordinària. Els caçadors d'estar per casa ens limitem a escollir rovellons i pinetells, amb sort rossinyols i potser algun ou de reig, però els professionals arriben a dominar tant el bosc que llevat d'uns reduïts exemplars verinosos ho aprofiten tot. Per a aquests experts el bolet més desconegut per la majoria de bosquetans és el més saborós i el que culinàriament dóna més joc. Una cuinera de primera com la Carme Cobo, de Sant Antoni de Calonge, em va fer descobrir, no fa gaire, el que poden donar de si uns rossinyols cuits amb ceba caramel·litzada i un bocí de foie de llei.

Com en altres camps, hi ha a qui li agrada més anar a caçar bolets que no ingerir-los a posteriori. En Pla sempre explicava que gaudia més lligant el cigarret de tabac caldo que no fumant-lo un cop fet.

Cada nucli habitat, proper als boscos, té la seva pròpia zona boletaire. Segons els vegetals que abunden es produeix un tipus de bolet o un altre. N'hi ha que ho saben molt bé. Es tracta de paratges molts concrets que han agafat amb els anys certa fama que hi afloren un gran nombre de fongs. A casa meva, a Palafrugell, tota la vida he sentit a parlar de llocs emblemàtics per emplenar el cistell: els revolts de Torrent, la font de la Teula, Roques d'Ase, Cucala, Salt ses Eugues, Bonida, Can Sena i tota la façana litoral. Cadascú té els seus.