Accident accidentat

Segur que el saben: porta la família a un safaripark d'aquests de a tant l'entrada. Ja a dins, ell i la dona viuen l'agredolç que va de la il·lusió dels petits a l'ensurt de la patacada que indolentment els dóna un rinoceront que passava. Ja a fora i per refer-se'n, l'home pren un conyac al bar d'una gasolinera. Troben uns guàrdies, la patacada els fa sospitar, els etziba la història del rinoceront, no se la creuen, el fan bufar, dóna positiu, el creuen, a més de mentider, probable criminal fugitiu i, au, a la garjola, etc. Ara un de veritat: posem que són de Girona, és passada mitjanit i vénen de sopar a ca uns amics, posem, de Bordils. El cotxe que tenen uns dos-cents metres endavant fa una maniobra estranya i els llums descobreixen una persona que no pot o no sap evitar, l'envesteix i la víctima cau a la vorera. Tot ha passat molt ràpid. Ells redueixen la velocitat mentre contemplen que el vehicle causant de l'accident accelera i fuig. Paren a prop de l'accidentat per mirar d'ajudar-lo, trucar una ambulància, etc. Arriba la policia i la víctima inopinadament diu que els qui la socorren són els qui l'han ferit; malgrat les explicacions que, estupefactes, ells els balbucegen, els guàrdies fan la prova de l'alcoholèmia al conductor i dóna lleugerament positiu –ja ho hem dit: vénen de sopar–. El jutge instrueix un expedient desfavorable als cada vegada més indignats socorristes ocasionals: la paraula de la víctima contra la paraula dels qui van parar per ajudar-la, però aquests darrers amb el llast en contra de les centèsimes de massa que marcava l'alcoholímetre. Aniran a judici i entre molts altres entrebancs els és demanada una indemnització de tres-cents mil euros per danys i possibles seqüeles. És fàcil continuar amb la conseqüència més primària que molts ja tenen al magí, però aquests veuran que tot es relativitza si, malgrat tot, es posen en el paper de l'accidentat, perquè a tots ens agradaria que algú s'aturés a ajudar-nos; per tant girem-ho al revés: un cop abandonats per l'agressor real, que la ràbia, desesperació o venjança no ens faci cometre amb els nostres socorristes temeritats més injustes que no pas la situació que acabem de patir. Descartat passar de sistemàticament de llarg, l'actuació policial –en deuen dir “protocol”– aconsella, això sí, que no us poseu en cap forma d'evidència si heu begut alguna cosa, o si porteu una bombeta fosa, o si fa un mes que havíeu de passar l'ITV...; coses així podrien convertir-vos en presumpte delinqüent.