Mercats

Representa que, a partir de demà, la prima de risc (ja saben: els interessos que el Tresor espanyol ha de pagar de més per convèncer els inversors que li comprin el deute) caurà sota mínims. Tal serà el miracle que el senyor Rajoy promet, tot i que els seus fidels més fidels ja comencen a aigualir el vi de la victòria perquè es veuen a venir la patacada.

Els mercats: aquests senyors que quan hi aboquen diners se'ls anomena “inversors responsables que creuen en la nostra economia” i quan no –més curt–, especuladors. Els mercats no necessiten gaires excuses. Han pressionat el deute espanyol, però també el francès i l'austríac, països que representa que estan molt millor que l'Estat espanyol.

A partir de demà, quan la prima de risc continuï enfilant-se, sentirem dues classes d'explicacions: la primera, que tot és culpa de l'herència dels socialistes (aquest argument donarà molt de joc durant anys, ja ho veuran), i la segona, que el deute espanyol no és tan elevat i que, per tant, els especuladors són uns miserables, i embolica que fa fort.

L'autèntic problema de l'economia espanyola no és el deute sobirà, que, certament, és inferior al d'altres països en relació amb el PIB. No: el gran problema apareixerà quan aflori del tot el deute incobrable de les immobiliàries. No és per causalitat que els bancs pressionin perquè es creï un banc especial (públic, és clar) que absorbiria tots aquests forats. ¿O és que es creien que haver estat construint durant anys més habitatges que a França, Alemanya i Itàlia juntes ens havia de sortir gratis?