Petons impurs
Com és tradicional, la nova campanya de Benetton ha arribat acompanyada de l'escàndol. És la fidelitat a crear controvèrsia i alimentar les crítiques, amb el convenciment que l'impacte de les imatges inconvenients asseguren que es parli de la marca, interès final de qualsevol campanya publicitària. Després, les protestes a dojo, fins les denúncies judicials, i la retirada de la publicitat escandalosa, quan la campanya és al carrer i el nom de Benetton va de boca en boca.
Per a qui no ha vist les imatges, cal dir que, amb el títol d'Unhate (“no odieu”), la propaganda la formen una sèrie de fotos de parelles fictícies fent-se un petó a la boca. L'escàndol és en les parelles: Merkel i Sarkozy, Benet XVI i un líder musulmà, Obama i Chávez, Netanyahu i Abbas, Obama i Hu Jintao... un conjunt de primeres figures que han estat víctimes de la manipulació fotogràfica, en una aposta que impacta qualsevol vianant. Com es podia esperar –fins i tot com podien desitjar els dissenyadors de la campanya– les protestes oficials han estat immediates i alguns bufets d'advocats han començat a obrir expedients. La Secretaria d'Estat vaticana s'ha mostrat com la més activa, desautoritzant el fotomuntatge i denunciant la campanya que “demostra que en l'àmbit de la publicitat es poden violar les regles elementals de respecte a les persones per cridar l'atenció per mitja de la provocació”. Immediatament, Benetton ha retirat la publicitat.
Recordo les imatges de Brezhnev i Honecker o
les de Gorbatxov i Bush, en diferents èpoques i del mateix estil, i que tampoc no escandalitzaren tant com ara. Potser la morrejada catòlico-musulmana ha estat massa incorrecta, però és el debat i
les protestes les que donen dimensió a allò que només cal interpretar com una provocació publicitària quan altres imatges de nens víctimes de la fam o de soldats carregats d'armes fins al lloc més impensable no han escandalitzat tant com un petó més o menys impúdic. L'escàndol, doncs, depèn més de les restriccions mentals que no d'altra cosa.
Tal dia com avui, si la llei electoral no ho prohibís, estaria bé publicar fotografies, més o menys trucades, d'impúdics petons entre Rubalcaba i Rajoy, o Chacón i Sánchez-Camacho, o Duran i Coscubiela, o fins i tot Zapatero i Aznar. Però deixem aquest suposat escàndol publicitari i tinguem una jornada en pau, que és el que toca.
