Els fets puntuals i la soledat
En moments determinats tots els presidents del govern espanyol han començat a decaure davant l'opinió pública a partir de fets puntuals. Suárez va decebre en passejar-se amb un vaixell per la Costa Brava amb un empresari corrupte anomenat Van de Valle. González, quan va dir que s'havia assabentat de l'afer Filesa per la premsa. Aznar, amb el fastuós casament de la seva filla a El Escorial amb Alejandro Agag. Zapatero, amb les seves promeses verbals que no ha complert.
A partir d'un fet puntual la caiguda comença a ser lliure. El fet mai obté el perdó absolut del respectable. Més endavant el temps esborra l'errada puntual i llavors fora del poder els expresidents reneixen per ostentar consells d'administració, fer conferències ben pagades i fins i tot s'apunten les victòries i les derrotes dels seus successors.
Mariano Rajoy té perspectiva suficient per no cometre errors dels anteriors presidents. Pot semblar insignificant i és un detall d' importància no voler tancar-se al Palau de la Moncloa. Un lloc que només tindria de veïns una granja d'unes venerables vaques que serveixen de pràctiques a la Universitat de Veterinària de Madrid. Un lloc que sovint ha estat maleït per l'anomenada “soledat del president”. En principi, el nou president del govern sembla que continuarà vivint on vivia fins ara.
A Zapatero, en ser nomenat president del govern, el seu cercle d'amistats de fora de la política el va abandonar. Creien que havia canviat i que no era el mateix. La soledat dels presidents és una malaltia. Enclaustrats en el poder no es fien ni de la seva ombra.
Fins ara les dones del seu partit, De Cospedal, Mato, Sáenz de Santamaría i Castro, han estat fidels a Rajoy en la seva travessia pel desert. A l'oposició ha tingut bona relació amb Rubalcaba. Ambdós han estat ministres d'Educació, portaveus del govern i d'Interior. Fora de Madrid té amistat personal amb Artur Mas.
Fins ara s'ha portat bé amb el president de la Generalitat. Ambdós han perdut eleccions. Han tingut per damunt líders que els han minimitzat –Aznar i Pujol–. Tots dos a casa seva han hagut de fer llargues travessies pel desert.
Unes coincidències d'amistat del passat que haurien d'aprofitar en aquests moments per encarrilar vells problemes financers entre Catalunya i Espanya; si no, el nou president decaurà com els altres van fer en moments determinats...
