Tres arbres

En el meu imaginari d'infància a Badalona hi ha tres arbres: els xiprers de la Plana, els plataners a la Riera i, per quantitat i majestat, les palmeres de la Rambla. Més tard, i quan vaig pujar a la Conreria, vaig descobrir els pins: la benaurança difícil dels pinyons i el gust enganxós de resina als dits. Als xiprers de la Plana, hi vaig pujar. dels plataners vaig recollir centenars de boles que anaven millor per a les guerres que les pedres i, finalment, els dàtils de les palmeres, que si bé no servien per menjar, tenien uns pinyols que es ficaven a les rodes dels patins i provocaven considerables caigudes davant de les noies de la Minguella, que sortien un quart d'hora més tard que nosaltres per la Rambla, des del cantó de Montgat. Evocar les palmeres és un exercici de memòria imprescindible per a un badaloní de TlV; potser per això, quan he apreciat el perill encarnat per uns galtes, m'he espantat, i a la vegada he de donar les més expressives gràcies a la regidora de Medi Ambient, Sònia Egea, pels esforços de mantenir les palmeres de la Rambla en bona salut, després dels atacs continuats de l'escarabat morrut. Imagino que, com jo, hi haurà molta més gent agraïda a una política amb sensibilitat per al medi ambient. Si ja sé que és la seva feina, però quan jo era un infant no existia la disciplina del medi ambient i, en canvi, ja creixien arreu els galtes i els morruts.