Amulets de la nostra època
Llegeixis l'article que llegeixis, escoltis la tertúlia que escoltis, mantinguis la conversa que mantinguis, el cas és que dia rere dia es repeteixen una i altra vegada una sèrie de consignes, sempre les mateixes, recitades com un mantra. Entre les consignes més reiterades hi ha aquestes: “cal valorar l'esforç i l'excel·lència”, “cal potenciar l'ús de les noves tecnologies”, “cal invertir en I+D”, “les situacions de crisi són positives perquè eliminen els mercats sobrers”, “estar a l'atur significa una magnífica oportunitat per formar-se”...
És evident que cada època té els seus fetitxes conceptuals. L'anomenada correcció política, per exemple, n'ha entronitzat uns quants, alguns de tan tortuosos com ara l'expressió violència de gènere. Fins fa ben poc, qualsevol producte que s'adornés tecnològicament podia dissimular amb més facilitat les seves deficiències (quants power points adotzenats no han alçat la falsa impressió de contenir algun tipus de coneixement!). S'ha fet ús i abús de paraules com solidaritat, multiculturalisme, competitivitat, pedagogia... Són paraules que si bé moltes vegades poden estar carregadíssimes de sentit, també sovint només estan orientades a amagar la mediocritat o intencions més perverses.
A cavall entre la necessitat i l'exageració supersticiosa, aquests fetitxes semàntics actuen com autèntiques contrasenyes socials. Qui les pronuncia, només pel sol fet de dir-les, sembla obtenir uns rèdits immediats, del tot immerescuts, és clar. No podem oblidar que el llenguatge és l'arma bàsica de la impostura, i que, per tant, moltes vegades aquests conceptes només són utilitzats per sortir del pas o per enganyar. Hi ha personatges que s'han passat la vida emulant la cigala del cèlebre conte, però que ara proclamen a tort i a dret, als altres, sempre als altres, que “estar a l'atur és una magnífica oportunitat per replantejar-se nous horitzons”. Ah, sí? És així de fàcil? Quants reciclatges professionals no desemboquen en nous contractes escombraria? Hi ha qui després de tota una vida perpetuant-se en canongies i prebendes, ara disposa de suficient temps ociós per proclamar que la crisi (la crisi que pateixen els altres, és clar) és beneficiosa perquè “elimina braços laborals improductius”. Déu nos en guard que tots els que recepten “I+D” haguessin de concretar què volen dir exactament cada cop que mostren aquest amulet conceptual.
