Mitjos preus i quarts de preu

La calamitosa temporada de bolets es nota també als mercats. Els pocs bolets que hi arriben, collits vés a saber on, són cars. No és cap novetat, la llei de l'oferta i la demanda funciona així, la sorpresa és que els preus estan encriptats matusserament per induir a l'engany. Per exemple, en una parada del mercat un cartell diu que els rovellons van a 6,75 €. Caram, no està gens malament. Vigila, però, perquè si en compres mig quilo o un quilo, la broma et pot sortir cara. No t'havies fixat en els números i lletres ben petits que diuen que el preu és el d'un quart de quilo, d'una lliura, de mig quilo o de lliura i mitja. Ho he vist de totes les maneres i totes tenen en comú l'enganyifa del cop d'ull enganyat.

Aquesta argúcia va començar fa poc i avui està ben estesa. És cert que alguns productes tenen una tradició de preus corresponents a unitats de pes inferior al quilo. El preu d'un bon pernil serrà i de certes delicatessen pot referir-se als cent grams sense causar cap confusió, perquè el consumidor ja ho sap i els marges dels preus solen mantenir-se dins d'una franges estables. El bolet, en canvi, pot experimentar pujades i baixades espectaculars. Per no espantar la clientela, una mateixa parada expressa avui el preu del quilo, demà del mig quilo i demà passat del quart de quilo. A primera vista, pot semblar que el preu baixa, però és just el contrari, s'enfila. Com en els contractes de caixes, bancs, assegurances i companyies telefòniques, el cost real està emboscat en la lletra petita.

La picaresca per amagar què valen realment les coses és infinita. Des dels falsos descomptes de preus de venda prèviament inflats fins a les cartes dels restaurants que t'escamotegen l'IVA que hauràs de pagar religiosament. No sembla pas que les lleis de defensa del consumidor hagin abolit aquestes pràctiques. I quan se n'aturen unes, en creixen unes altres. Com els bolets.