La plaça de l'institut

Avui (ahir pel lector), a les onze del matí la plaça pública del davant de l'institut Ramon Muntaner de Figueres comença a omplir-se de cotxes, dotzenes, que indolentment es van ficant a l'espai vedat i aparquen, els primers allà on els ve de gust, i els darrers allà on queda un espai possible ni que sigui al davant mateix de la porta del centre d'ensenyament. A l'accés hi ha un senyal de prohibició i unes pilones, i només és permès entrar-hi excepcionalment –l'arribada d'una ambulància o dels bombers, etc., a l'institut. Però les pilones han estat llevades i durant el temps que convingui el senyal de prohibició és negligit pels automobilistes, que ho fan amb la més absoluta tranquil·litat d'esperit, amb aspecte de total seguretat que la catifeta no ha de comportar cap multa, cap acció de la grua municipal ni tan sols cap amonestació de la policia ídem que a vegades contempla beatíficament l'escena (només de passada: hi ha un pàrquing just al davant). Al mateix temps –són les onze del matí– les portes de l'institut són obertes de bat a bat i una riuada d'alumnes surten de l'edifici per passar, amb la connatural alegria, crits i precipitació, l'hora d'esbarjo, la mitja hora de pati. És a dir que uns quatre-cents joves envaeixen precipitadament i pacífica l'espai, en disputa gairebé física amb els vehicles que van entrant-hi; alguns conductors arriben tard i amb presses, i maniobren amb celeritat i temeràriament enmig del mar de cossos joves que es deleixen pel descans i l'entrepà després de tres hores de classe i a l'espera de tres hores més; qui s'ho mira per primera vegada pateix desitjant que no es produeixi l'accident que a qualsevol li semblaria imminent. Els ocupants d'aquests cotxes entren a la plaça per assistir a la cerimònia d'enterrament que hom celebra al temple adjunt a l'edifici de l'institut (amb els casaments també passa, però solen fer-se dissabtes o diumenges i els cotxes només posen en perill les mares que seuen als bancs i les criatures petites que juguen). El perquè de la invasió de la plaça reservada a les persones és un misteri; aquesta transgressió passa gairebé cada dia, perquè resulta que ens anem morint i els enterraments se celebren més o menys a la mateixa hora; quatre o cinc alcaldes diferents, que han fet multar i retirar vehicles mal aparcats en altres llocs de la ciutat on no feien ni nosa ni posaven en perill la vida de ningú, han permès aquesta irregularitat de risc al llarg de cap a trenta anys.