Intel·ligència ciutadana

Tarragona s'ha fet present al congrés de ciutats intel·ligents, i hi ha presentat la façana verda de l'antiga Tabacalera i unes quantes propostes amb motiu dels Jocs de la Mediterrània del 2017. Sóc un ferm partidari de la utilització de les noves tecnologies –que algun dia ja no seran noves, sinó simplement les tecnologies actuals– en la gestió de la ciutat, i crec que hi ha un enorme potencial. Però em preocupa que puguin ser una mena de fugida cap endavant, i una complicació innecessària.

Hi ha problemes que no necessiten cap sofisticació, sinó una mica més d'intel·ligència ciutadana. Quan hi ha col·lapses de trànsit a les escoles, a les hores punta, la temptació és que per telèfon mòbil ens avisin de quin és l'accés menys congestionat, però el sentit comú ens diria que segurament caldria anar-hi a peu o, si es ve de molt lluny, aturar-se 200 metres abans i caminar una mica, que no fa cap mal.

Es deia que la NASA es va gastar una fortuna per a un model de bolígraf per a l'espai, que escrivís cap per avall. I que els russos, simplement, van usar un llapis. Va bé investigar en bolígrafs antigravitatoris, però no oblidem els llapis. Va bé fer ciutats intel·ligents, i ho necessitem en molts camps, però no menystinguem les solucions més senzilles. Ordenar els fluxos per telèfon està bé, però anar a peu és més senzill i a l'abast de tothom.