Montilla: “He fet el que he pogut”
Per moltes justificacions que es busquin, ningú aclareix per què José Montilla accepta anar per designació del Parlament de Catalunya al Senat. Ningú ho aclareix. Ni públicament. Ni en veu baixa. El Parlament li ha estalviat el tràmit d'haver-se d'examinar per ocupar un alt càrrec. Però, a l'hora de la veritat el Parlament per unanimitat l'ha escollit com a representant autonòmic a la cambra alta.
Res a dir davant del vot unitari encara que sigui incoherent amb el sentiment general que ningú acabi d'entendre la designació. He escoltat comentaris de tot tipus: Montilla va al Senat perquè s'avorreix, perquè vol participar en l'alta política, perquè vol anar a viure a Madrid, perquè vol estar pròxim a la renovació del PSOE. Perquè vol tenir escó de senador per estar aforat. Cap de les justificacions escoltades té sentit i ningú veu clar que José Montilla vagi a Madrid sense una tasca concreta a asseure's en un escó del Senat. Com difícil és entendre que el Parlament autoritzi una designació d'aquest tipus.
Molts creuen que allò que ha de fer un expresident de la Generalitat és seguir oferint el seu servei al poble. Una tasca que la podria fer millor des de la seva condició d'expresident de la Generalitat de Catalunya sense necessitat d'anar al Senat. A Catalunya té tribunes suficients per poder expressar les seves opinions i fer-se escoltar.
A Montilla se li han de reconèixer mèrits notables. Emigrant andalús que va saber-se espavilar en moments difícils a Barcelona, alcalde notable de Cornellà. Discret president de la Diputació de Barcelona, ministre per quota catalana. President “d'emergència” de la Generalitat i primer secretari dels socialistes catalans, deixant herències que continuaran ocupant llocs a l'espai del socialisme català després del seu congrés del desembre.
José Montilla accepta una designació que crea desafecció en un moment que allò que es demana és renovació de cares en els partits que van rebre un càstig a les urnes el 20-N. Diuen que una bona part dels votants de l'esquerra es van quedar a casa seva, desencisats de l'etapa anterior.
Desencisats que de ben segur s'aixecaran i tornaran a votar quan vegin un tarannà diferent dels polítics que els poden representar. Perquè l'espai de l'esquerra continua obert. Millor hauria estat per al president Montilla poder anar pel món com Max Aub tot dient “He fet el que he pogut”…
