Sempre estem començant...!

Rebo una targeta per anar a l'acte inaugural de la fundació privada Ascamm a Girona per al passat dia 2 , per part de la rectora de la Universitat de Girona. Veig que l'acte comença a les nou del matí. Però l'amable trucada d'una empleada m'adverteix que “no cal que hi vagi a primera hora, perquè... seran conceptes molt tècnics”, i que n'hi ha prou que m'hi presenti a les dotze. No sé si m'han tractat de prou ruc per no entendre del que parlaran o m'han volgut evitar l'avorriment. Intrigat, comprovo el programa i m'adono que a les dotze és l'hora assenyalada perquè compareguin la rectora, l'alcalde de Girona i el senyor “Jaume Torredemà” (sic), president de la Diputació, i altres autoritats per fer l'acte oficial d'inauguració. Ara ja ho entenc més: es tracta d'assegurar-se que en aquell moment l'auditori de l'edifici Jaume Casademont estarà ple de gent, i els responsables de l'acte podran fer-se la foto ben acompanyats, i les digníssimes autoritats tindran la impressió que les paraules que pronunciaran seran escoltades. La resta, importa ben poc...!

No faig cas de la trucada telefònica i m'hi presento a primera hora. Aviat m'adono del meu error, perquè les vaguetats que s'exposen conviden a l'avorriment. Algú hauria de dir a les persones que parlen en públic que és hora de deixar-se de protocols i anar de dret al gra, amb conceptes clars i entenedors, allunyats d'una retòrica que s'ha implantat com un virus als actes oficials! Hom entén que presenten una nova fundació privada... (quantes fundacions fan falta?) que “vol ser un instrument que afavoreixi la competitivitat del teixit industrial, transferint coneixement a les empreses”, frase lapidària que hem escoltat tantes vegades que ja ens costa de creure que tingui algun contingut real. Per explicar-ho, els ponents van passant diapositives sobre una gran pantalla, que ells llegeixen, com si l'auditori no sabés llegir. Als convidats ens donen material gràfic i literari pel qual podem saber que es tracta d'una experiència que ja funciona en altres llocs i que ara –finalment– s'implanta a Girona. No sabem amb quins mitjans, perquè això no ho diu. I no dubtem ni per un moment de la bona intenció dels promotors d'aquesta nova iniciativa de desenvolupament.

El que sembla és que fa la impressió que “sempre estem començant”. Sempre estem al quilòmetre zero! Ara s'afegeix al Parc Tecnològic una nova iniciativa en forma de fundació privada dedicada a tecnologies de producció. Que sigui benvinguda, i que faci molta feina. El que passa és que se'ns esgota el temps i la paciència. Aquell modern conjunt d'edificis que forma el Parc Tecnològic de Girona no hem entès –per ara– que tingui un sentit pràctic per afavorir la indústria i l'economia gironines. No els trobem prou presents a les empreses, ni és palpable la “transferència de tecnologia” que han aconseguit malgrat els esforços i la bona premsa que gasten. I la urgència de disposar d'autèntiques eines d'innovació en el panorama de crisi que patim ja no admet demores. És hora de deixar de banda les aparences, arromangar-se i posar-se a treballar amb la granota de mecànic, al costat dels elements de les empreses.