Tres dies màgics

Llegir notícies com aquesta dels 94 trasplantaments en només tres dies és tota una xutada d'esperança; la demostració que, quan toca, la professionalitat s'avantposa al desànim, a la ràbia o a la mala llet; la comprovació que posseïm una sanitat pública d'altíssim nivell. No està gens malament poder fer evident tot això en aquests moments d'ara.

La fita ha estat possible, abans que res, gràcies a la generositat de les famílies dels 39 donants. I, després, a l'excel·lència d'un dispositiu en el qual els professionals de la medicina tenen un paper essencial, lògicament, però que exigeix el concurs de moltes persones: no n'hi ha prou que el metge ho faci bé, per assolir l'èxit en un trasplantament; és imprescindible, a més a més, que l'òrgan que ha de rebre el pacient arribi en les condiciones adequades i a temps.

Entre les moltes xifres que s'han donat, sobre aquests tres dies màgics, n'hi ha de tota mena. Que hi han intervingut un miler de professionals, que hi han participat una quarantena d'hospitals, dels quals nou de catalans; que s'han utilitzat una dotzena d'avions... Però no hi he trobat cap notícia relativa al cost, d'aquestes 94 operacions. I ho celebro. És igual els diners que s'hi han gastat. Seria insuportable saber que hem arribat tan avall que hi ha gent que mai no tindrà el ronyó, el fetge, el pulmó o el cor que li cal per sobreviure. O per viure dignament.