La Columna
Immaculada
Juntament amb els temples més alats els medievals van fer una teologia on no arriben els teòlegs d'avui amb tanta borla. Amb Sant Agustí de lluny, Sant Tomàs i Duns Scotus arribaren tan enllà perquè Sant Tomàs d'Aquino massissant la Summa, o Duns Scotus amb tants revolts de subtilitat eren molt més que uns grans pensadors, tenien l'ànima poètica dels mestres de catedrals i del Dante.
El més poètic, just perquè era franciscà, fou Duns Scotus, que va defensar a totes la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. No ho feia a rumiades. Era molt més dient-se que Déu podia fer-ho, esqueia que ho fes, ergo va fer sa Mare sense pecat.
Fixeu-vos que la força de l'argument no és lògica, surt de la paraula esqueia, era bell que Déu fes sa Mare tan bonica com podia. Res de lògica, tot és poètica.
I vet ací que el somriure de la Verge daurada d'Amiens va tornar-se tremolins de por al judici final de Miquel Àngel. Per acabar-les en aquestes marededéus esfigassades que trobem arreu.
Vingué una època en la qual, arrencant pel Kempis, el cristianisme es torna quadriculat i metòdic. Com no podia ser d'altra tots els manaments van caure al cubell d'un de sol. Si llegíssiu algun autor de l'època, que no trobareu, sabríeu que la sexualitat no ens l'ha encomanada Freud, havia fet el ple amb el despotisme il·lustrat.
Trona amunt i trona avall suara els predicadors ens picaven i remarcaven que la Mare de Déu no tenia pecat, que és neta, impol·luta, immaculada, puríssima. Poca cosa més deien, no és neta i buida, és plena de gràcia.
En tal dia com aquest vés a sortir a la gent amb una Mare de Déu sense pecat original quan per a ells el pecat és cosa de psicoanàlisi. I una criatura neta com hi veiem els cristians la Mare de Déu els deu semblar una pobra mosseta malaguanyada.
Ves que m'ha sortit de cop, deixant-nos àdhuc de la poètica i entrant al lèxic dels qui fan la botifarra, Santa Maria per gràcia de Déu no tenia ni mena de mala bava. Li era impossible tenir ressentiment amb ningú.
I té falda de Mare per acubillar-nos fins quan fem el ximple.