El corredor de la mort
Aquests dies el Departament de Justícia Penal de Texas ha suprimit a tot l'Estat el privilegi del darrer sopar extraordinari que es concedia als condemnats a mort la nit abans de l'execució. És una llarga tradició, mantinguda als trenta-tres estats nord-americans on la pena de mort és vigent, que el condemnat elegeixi el darrer àpat, respectant un pressupost màxim i sempre d'acord amb una tria adequada als usos del país. Talment, des d'una lectura freda dels fets, parlar del darrer sopar al món dels vius sembla una ironia de mal gust, però el tema comporta trencar amb un ritual que, segons els abolicionistes, només serveix per tranquil·litzar la mala consciència de l'executor que, actuant d'acord amb unes normes preestablertes, embolcalla els propis remordiments. Com ha escrit algú, encara quedarà el darrer cigarret, la darrera confessió, la darrera paraula i la darrera mirada.
Dels cinquanta estats i un districte federals que formen els Estats Units, en divuit la pena de mort ha estat abolida o està en suspens, tot i que en el conjunt segueix existint segons les lleis d'abast general, aplicables en delictes de caràcter federal –assassinat d'agents federals, congressistes, president i vicepresident i casos de territorialitat compartida– o de jurisdicció militar. Amb tot, des del 1963 només s'han complert tres penes de mort a nivell general, totes l'any 2001 i per la negativa del president George W. Bush a concedir l'indult. No així en el còmput dels diversos estats que, des que es reinstaurà la pena de mort, el 1976, després d'uns anys de suspensió general –no pas abolició–, s'ha executat en 1.282 casos.
Avui, aLS Estats Units hi ha 3.248 persones al corredor de la mort, esperant un fatídic dia que potser no arribarà. L'Estat de Califòrnia és el que té més condemnats (721), però fa anys que no l'aplica, i l'Estat de Texas és el que, des del 1976, ha totalitzat més execucions (475), el que no ha impedit que Rick Perry, actual governador de l'Estat texà i substitut en aquest càrrec de Bush, digués que ell dorm la mar de bé i mai no ha patit insomni, malgrat tingui el trist honor de ser qui ha signat més execucions (234) en els darrers trenta-cinc anys.
Les enquestes diuen que el 64% de nord-americans són favorables a mantenir la pena de mort, malgrat reconèixer que en alguns casos s'han comès errors irreparables. Amb tot, l'execució de Troy Davis, aquesta tardor, a Jackson, Geòrgia, ha convulsionat el país, de costa a costa, quan ha significat la fi d'un llarg procés de vint anys, durant els quals han anat sorgint més proves de la innocència que no pas de la culpabilitat de l'executat. El moviment abolicionista americà s'ha revitalitzat i el tema és al carrer. És tal la moguda que en els darrers dies un altre estat –Oregon– s'ha afegit als que apliquen una moratòria de cinc anys a les possibles condemnes, a l'espera de modificar les lleis. Però els corredors de la mort segueixen expectants a 3.248 futurs incerts.
Dels 192 estats del món, 139 figuren entre els abolicionistes, totals o amb aplicació suspesa, i semblaria que es podria afirmar que l'abolició de la pena de mort és en relació inversa al grau democràtic dels països. Malgrat tot, la realitat juga males passades, i pobles de reconeguda vocació democràtica, com ara els Estats Units i el Japó, segueixen aplicant la condemna. Els dos darrers anys, han estat confirmades més de 1.300 execucions a tot el món, amb un total modificable per la nebulosa que es mou sobre la Xina, el país que més l'aplica i que, per contra, més oculta les dades. Un munt de números per reflexionar, quan la condició humana té tant camí per recórrer.
