L'endemà del dissabte

S'acosta Nadal i, un cop més, els centres comercials s'omplen de gom a gom i, en plena crisi, de compradors frisosos; un cop més, als sopars i les festes d'empresa, els assalariats que normalment no beuen o que ho fan amb una moderació modèlica, es posen a mamar com si fossin mariners de permís; i, un cop més, arreu se sent la mateixa frase –recitada com si d'un parenostre es tractés– a fi i efecte que Nadal, en el fons, és només per als nens (sent-ne el subtext una cosa com ara: Nadal és un pal com una catedral però que val la pena passar per aquest calvari anyal perquè la canalla en pugui gaudir com cal).

I perquè en gaudeixi al màxim, la quitxalla, li regalem joguines. Els nens, en la seva innocència, no saben d'on vénen aquestes joguines ni hi pensen gaire. Segurament, els astoraria o fins i tot els pertorbaria força si poguessin llegir un reportatge il·luminador sobre la provinença de les joguines en qüestió que acaba de sortir al diari dominical The Observer.

A la fàbrica Hung Hing, a la ciutat xinesa de Xenzen, per exemple, es fan joguines per a Disney, Lego i moltes altres marques. Els operaris –les famílies dels quals sovint viuen tan lluny que només es veuen un cop l'any– cobren 153 euros al mes (pagats habitualment amb un mes de retard) i durant les festes nadalenques són obligats a fer fins a 140 hores extres mensuals (cosa que els apuja el sou fins a 279 euros) i treballen des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre, sis dies a la setmana amb màquines perilloses i sense protecció i han d'estar callats tota l'estona i si van al lavabo sense permís han de pagar una multa de 6 euros i dormen en lliteres en dormitoris col·lectius en què no hi ha aigua corrent a partir de les 10 de la nit. És a dir, algunes –moltes– de les joguines que omplen les cares de la nostra prole d'una joia tan inefable com fugissera han estat fetes per persones mortes de son que ni tan sols poden anar de ventre quan els dóna la gana, que viuen en una espècie de camp de concentració en què no guanyen prou diners ni per regalar les mateixes joguines que fabriquen als propis nens. Pel que fa als nostres, millor, potser, que no els expliquem tot això, si més no fins que descobreixin que els Reis no són els pares, sinó uns treballadors esclaus xinesos. Bones festes!