L'independentisme no catalanista?
Algunes utopies clàssiques estan acomplint-se des d'un perfil reaccionari. Proudhon i Bakunin deuen regirar-se a dintre de les seves tombes en veure que el vell postulat anarquista de destruir l'estat és assolit per una ideologia rival, el neoliberalisme. Tot i que pervertint l'ideal anarquista d'igualtat, el neoliberalisme fa que l'estat desaparegui, perquè l'estat renuncia a les funcions socialitzadores i deixa els serveis socials en mans privades.
Potser té raó Canetti quan diu que tot “el que es pot aprendre de la història és que, de la història, no se'n pot aprendre res”. Però vist que antigues utopies s'oficialitzen entrant per la porta del jardí de la història, no resulta infundat revisar, ara i aquí, les possibles cosificacions de la independència de Catalunya. Col·locar l'argument econòmic en el centre de gravetat de l'independentisme català del segle XXI, ha comportat una superació de l'independentisme d'arrel bàsicament identitària. Quan es diu que el pacte fiscal sí que aglutina una majoria social significativa, es diu en contraposició a un procés d'independència, que (potser) no convocaria una massa social tan majoritària. Però el pacte fiscal també es pot entendre com una categoria política capaç de sublimar el concepte d'independència, i capaç de fomentar-lo. Des d'aquesta arrel socioeconòmica, hi ha qui creu que la independència de Catalunya no estaria tan lluny: bastaria que s'internacionalitzés encara més l'economia catalana o que Espanya entrés en suspensió de pagaments, i, fruit d'aquesta deriva, sectors tradicionalment reticents a l'opció independentista, n'abraçarien la causa. El missatge és molt clar: per tal de sumar independentistes, cal enfortir l'horitzó pragmàtic de l'economia i restar elements emotius i identitaris.
Buscar la cohesió econòmica d'una societat és legítim, totes les comunitats ho fan. Però en el cas de l'independentisme català és arriscat si aquest component econòmic se subratlla de manera exclusiva i no es conjuga amb elements identitaris, que, d'una vegada per totes, permetin assajar una Catalunya que no tingui un estat en contra com fins ara, i que estigui dominada per ciutadans que verament volen conviure en el respecte i la democràcia.
L'altra versió podria ser només una Catalunya espanyolitzada, però, això sí, amb independència econòmica.
