La taxa turística, essencial

És ben curiós el que ha passat en els darrers anys amb la possible imposició de la denominada “taxa turística”. Ha passat de ser una reclamació dels grups més alternatius (encara recordem l'esbroncada a les Balears per l'intent de l'executiu d'esquerres d'imposar-la) a considerar-se un recurs administratiu relativament normal. Hi ha ajudat el fet que sigui present a tots els països civilitzats del món amb forta càrrega turística. També hi ajuda el fet que cada vegada més es descarrega de culpabilitats el fenomen del turisme de masses a la nostra ciutat.

Els turistes interessen, ho diuen totes les enquestes ciutadanes. Porten el que porten, més, menys, millor o pitjor. Però tal com van els temps, que hi siguin. I posats a admetre-ho, millor regular-ho. D'aquí ve que la discussió sobre la taxa turística, que fa un quant temps semblava una mena de concepte “càstig” per al turisme, gairebé desincentivador, promocionat, com hem dit, des de les esquerres més ecologistes, avui en dia es posi sobre la taula tranquil·lament. La prova és que el mateix president de la Generalitat, al capdavant d'un govern de centredreta, n'hagi parlat. Ja era hora.

La pressió dels hotelers en sentit contrari és forta, però destinada al fracàs. Són col·lectius conservadors, capaços d'esbroncar els homes del temps de TV3 si no fan les prediccions que els interessen (interessos que, d'altra banda, no són els mateixos per a tot el sector). Tenen por que l'esmentada taxa comporti un descens de pernoctacions, un augment de cancel·lacions, etc. La fi del món. I resulta que l'experiència demostra que no és així.

Si els turistes deixen de venir no serà pas per aquesta raó. És per això que, en aquest sentit, i vista la crisi, no ens estranya la proposició formal en aquest sentit del president del grup Unitat per Barcelona, Jordi Portabella (ERC), durant la presentació de les al·legacions als pressupostos municipals. Va recordar a l'alcalde que la ciutat té competències per aplicar una mesura així sense esperar que ho decideixi la Generalitat. Com més aviat millor. Perquè a més, tal com passa amb el denominat “cèntim sanitari” aplicat al preu de la benzina, els diners ingressats per aquesta taxa no anirien a la caixa general de l'Ajuntament, sinó que tindrien una destinació concreta, clara i prefixada: pagar els serveis utilitzats pels visitants i, sobretot, finançar les accions de promoció turística de Barcelona.