El ball i la història

Ha aparegut un nou llibre, publicat pel Centre de Lectura de Reus, en la seva col·lecció Assaig, de l'escriptor reusenc –artista polifacètic– Aleix Cort. Sóc subscriptor, des de l'inici, de les edicions que produeix el Centre però en aquesta ocasió, contràriament als meus desitjos, encara no he pogut anar a recollir el llibre que tinc tantes ganes de llegir i de contemplar. I és que crec en l'agudesa, la intel·ligència i l'expressivitat d'Aleix Cort. I també guardo una idea del seu gran interès per la música i, especialment, per la dansa, i tinc moltes ganes de delectar-me en la seva exposició escrita on deu recrear el lector amb l'evidència del fet –només present en persones d'atenta percepció– que es pot escriure la història a través del ball. I no és perquè la gent durant molts anys hagi exclamat multitudinàriament aquella dita: “ja la ballem” cada vegada que esclatava algun avalot que podia ser major o menor i, fins i tot, historiable, sinó perquè la gent de totes les latituds manifesten a través de la ballaruga i els seus canvis molt més del que pot semblar sota la mirada distreta de les grans gernacions passavolants.

Si estàs al cas, només lluertejant algunes remotes èpoques del segle passat, el XX, ja te n'adones, en grau menor, que la història pot anar relacionada amb els saraus i tot. Els que ho vam veure per allà als vint i als trenta –si no hi ha cap ancià bíblic que recordi un més enllà– ja ho vam agafar dintre el que alguns en deien l'agarrat. Els primers temps, els primers flaixos de la memòria tenen relació amb alguna imatge del xarleston i de com es puntejaven els tangos. Després vingué la república, durant la qual es ballà molt. I després ho vam fer tristament i de moltes maneres. Tot seguit, durant la dictadura franquista, del 39 al 75, tot i que encara la vam ballar de mala manera, l'Església estava rigorosament en contra de l'agarrat. En alguns punts del Priorat i la Ribera d'Ebre, que són del bisbat de Tortosa, els alcaldes no deixaven fer ball si no l'autoritzava el rector de poble. Però més val que deixi córrer les meves elucubracions i llegim el llibre de l'Aleix Cort. Sens dubte, ell ha pensat i ha donat mil tombs substanciosos al tema. Segur que ens il·lustrarà i, potser, a la vegada, ens divertirà.