Opinió

Carta a l'euro

Estimat euro:

He buidat el moneder sobre la taula i he classificat les monedes que contenia i que representen unitats teves o cèntims. Ha estat interessant. Més de la meitat eren emeses per altres estats europeus. He trobat la figura que representa la república francesa, el rei Balduí de Bèlgica i la reina Beatriu dels Països Baixos, la porta de Brandenburg de Berlín, l'arpa irlandesa, una moneda de 50 cèntims portuguesa. A la resta, hi havia el rei Joan Carles, Cervantes i la façana de la seu de Santiago de Compostel·la. La presència nombrosa de monedes estrangeres és resultat del turisme, però també del comerç. És bo que ens coneguem. I tu representes els disset estats que t'hem adoptat.

La meva generació encara s'entendreix quan veu els símbols d'aquells països. És potser l'enyorament d'aquell nord enllà, més ric i més culte del que parla Salvador Espriu. Però també és tenir consciència de tenir entre les mans una moneda que ha estat i és forta, la mateixa que utilitzen els alemanys, els holandesos i els finlandesos, entre d'altres, que són estats seriosos. Darrerament has rebut molts atacs i estic segur que et dol. Hi ha qui parla de liquidar-te, que equival a recordar que podem suïcidar-nos. El dret al suïcidi és ben real i al nostre abast, però no l'exercirem, espero, pel bé de tots.

Crec que pots estar relativament tranquil. I dic relativament perquè hi ha deu estats de la nostra Unió Europea que no t'han acceptat, i alguns dels que et tenen a casa poden canviar de govern i pensar a tornar a altres temps, en què tenien monedes pròpies.

Personalment, crec que la teva creació va ser agosarada, una mica avançada en el temps, però coratjosa i mostra de confiança en el futur. Les ocasions s'han d'aprofitar quan es presenten, perquè no poden tornar mai més.

Potser sí que vàrem començar la casa per la teulada, amb la moneda única, però ara hem d'anar bastint els pisos de sota. Es va començar fa més de seixanta anys amb la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). Després, va arribar la Comunitat Econòmica Europea i finalment la Unió Europea, que representa molt, però encara no és gran cosa.

El procés és llarg, però crec que arribarà a bon port. Després de la política monetària única que representes, haurem de continuar fent passos endavant. Serà el torn de la política fiscal, de la política social i finalment de la política política. Els canvis són lents, si no són conseqüència de guerra –confio que no– o de crisis econòmiques com la que estem vivint, de resultes dels nostres errors i de la nostra cobdícia. Jo ja no ho veuré, però em sento europeista i m'agradaria que els nostres fills i els nostres néts poguessin veure una Catalunya, acceptada com el que és, dins del conjunt europeu. I que tu et mantinguis en el centre dels nostres intercanvis: la moneda europea.

Ja sé que tens defectes. Tenir-te significa que tots hem de córrer al mateix ritme i que no podem quedar endarrerits. Els uns hem d'aprendre dels altres i no és fàcil, ja que tots tenim cultura pròpia.

Per molts anys, i amb tot el meu afecte,

Francesc Cabana



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.