Europa encara no s'ha salvat

No hi haurà un abans i un després del celebrat sopar de dijous a Brussel·les. Si algú en té cap dubte, d'això, els mercats li confirmaran, si no és avui, en els pròxims dies. No vull dir que no hagin de servir de res, els acords que es van prendre; només dic, de moment, que haurem d'esperar fins al mes de març per fer-ne una valoració més precisa. Es configurarà de veritat aquesta Europa de vint-i-set menys un? És a dir: tots els que s'hi van involucrar faran finalment els deures? I els faran a temps? Quina actitud adoptarà fins aleshores el Regne Unit? S'ho mirarà tranquil·lament des de la barrera o intentarà que algú altre pugi al seu carro, especialment però no només aquells tres països –Suècia, la República Txeca i Hongria– que ja van advertir que havien de fer consultes abans de comprometre's formalment? Reconsiderarà Cameron la decisió de quedar al marge?

No, no serà un trajecte fàcil, especialment perquè, en el millor dels casos, i si es troba la manera de fer-la funcionar, la nova Europa dels vint-i-sis –o dels que finalment s'apuntin– haurà de conviure amb la vella Europa dels vint-i-set, la qual cosa crearà un nou problema al qual tard o d'hora s'haurà de buscar una solució. I perquè són cada dia més, i més potents, les veus que adverteixen que l'austeritat mai no resoldrà els problemes que tenim si no es busca la forma de fer-la compatible amb el creixement. De manera que no, Europa encara no s'ha salvat. No podem perdre l'optimisme, però hem de ser conscients que la recuperació és molt llunyana i que el camí serà feixuc.