L'escola de fisioteràpia

Amposta i Tortosa apareixen sovint com a ciutats confrontades (Tarragona-Reus, Girona-Figueres, Manresa-Vic, Vinaròs-Benicarló... podrien ser altres exemples d'aquesta rivalitat provinciana). Ara Tortosa i Amposta s'han posat d'acord per tirar endavant un projecte compartit: el centre universitari de formació en l'àmbit de l'esport amb els estudis d'INEF ubicats a Amposta i una escola de fisioteràpia a Tortosa. Feia molts anys que Amposta aspirava a tenir el centre de l'INEF de la Universitat Rovira i Virgili i ho treballava amb rigor i tenacitat però la política partidària feu que es decidís un centre compartit entre Amposta i Cambrils. Les retallades de la crisi, però, arraconaren definitivament el projecte. Amposta, amb Tortosa, no varen defallir i endegaren gestions que portarien a la decisió de crear un centre d'iniciativa privada, acadèmicament reconegut, això sí, per la universitat tarragonina. Semblava un final feliç fins que ara el col·legi de fisioterapeutes de Catalunya s'ha manifestat en contra de la creació del centre. Diuen que ja n'hi ha prou i que la crisi fa que la professió tingui un elevat nivell d'atur.

Si les diferents professions regides per ens corporatius, vull dir col·legis, es decideixen per treure comunicats d'aquest tipus no només no es crearan centres de formació de cap activitat, sinó que caldrà que molts dels que ja hi ha tanquin. Avui, els problemes de treball són comuns per a tots, des dels fisioterapeutes als arquitectes, potser més per a aquests darrers i no consta que el seu col·legi s'hagi manifestat sobre l'existència d'escoles d'arquitectura. La planificació de les qualificacions professionals en funció de les expectatives del sistema productiu a anys vista eren pròpies, almenys formalment, dels països comunistes. Avui el món funciona d'una altra manera. Si la iniciativa privada aposta per crear centres de formació està en el seu dret de fer-ho; per altra banda, tothom ha de poder estudiar el que vulgui amb independència que en obtenir la titulació li sigui més o menys fàcil exercir. Els joves estudien comerç per, a la llarga, si poden, obrir una botiga. No sé de cap cas en què les cambres de comerç s'hagin manifestat sobre la implantació dels estudis o l'establiment de botigues, ni que sigui una vora de l'altra dels mateixos productes. Quan surt el sol surt per a tots. Ai, ai, ai, aquests rampells gremialistes del “jo ja estic instal·lat i els que vinguin darrere, que es fotin”.