Instints animals

No sé si creuen en les casualitats, jo ja els adverteixo que sí. Els dic això perquè en el diari de diumenge van coincidir un seguit d'informacions que feien pensar que sí que les casualitats existeixen, una altra cosa és que les sapiguem interpretar. Un observador global a qui admiro, Moisés Naím, diu que aquest any que s'acaba han mort cinc idees. Una d'elles és l'emergència planetària que suposa salvar el medi ambient. La idea que s'ha d'actuar de manera ràpida, efectiva i valenta per aturar l'escalfament del planeta s'ha anat refredant de mica en mica. La raó: ningú dels que els hauria d'importar els importa ni una mica. No està en els plans ni en les agendes de ningú salvar la salut del planeta. Anem deixant passar dies que qui dia passa anys empeny fins que ens estimbarem per no aixecar-nos mai més. I així s'ha tornat a demostrar en aquesta pretesa cimera pel canvi climàtic de Durban que també ha tret el nas entre els titulars d'aquests dies. “Els humans hem de tenir cura de la natura i el planeta perquè perillem tots.” Aquesta frase, que ben bé podria haver pronunciat i subscrit qualsevol dels participants a la cimera de Sud-àfrica, la va deixar anar Patrice Thibaud, un home de teatre, compromès amb el seu temps i que, casualment, ocupava les pàgines de diversos diaris, aquest inclòs, diumenge. El seu espectacle Jungles tancava el Festival Temporada Alta de Girona i Salt. Una reflexió en clau d'humor sobre l'animalitat dels homes i la humanitat dels animals. Sosté Thibaud que les bèsties tenen la intel·ligència de respectar el medi que les fa viure i les protegeix, mentre que els homes són (som) uns devoradors goluts del món que ens envolta. No voldria pas contradir el gran filòsof Thomas Hobbe quan va dir allò que “l'home és un llop per a l'home”, però el cert és que llops amb llops no es mosseguen. Prou que ho saben els animals, que si estan units per interessos comuns solen procurar no fer-se mal mútuament i tots hi surten guanyant. A veure si n'aprenem abans no sigui massa tard i fem una animalada, en el bon sentit de la paraula, i fem cas dels nostres instints, animals per descomptat.