Esquizofrènia animal

A les reunions distingides entre cocktails i vermuts s'ha posat de moda tunnejar les mascotes. No vull dir simplement disfressar el gos amb un ridícul jersei de punt, sinó transformar l'animal domèstic en un veritable animal salvatge. Et pots trobar un gos caiman o un gat convertit en un ós panda a base d'aplics, maquillatge i extensions de perruqueria. La disbauxa mental dels amos de les mascotes ha arribat fins al punt de crear una autèntica esquizofrènia animal, una crisi d'identitat gossera. Perquè no es tracta de col·locar la disfressa sobre les quatre potes sinó que s'aproxima més a una obra d'art que atén la volumetria, el color i la textura, fins al punt que el que veus davant teu és un veritable ésser transformer. Només tornes mentalment a l'original a través dels lladrucs que destapen la broma. És el mateix que passa amb la crisi actual, que ens ha abocat a una nova esquizofrènia social. Els que pagaven segona residència avui fan cua per dormir en un caixer. La gent s'allarga la mida dels pantalons descosint-ne la vora dels camals i les cistelles de Nadal contenen torrons caducats. Som més fràgils que mai i el nivell de vida ha retrocedit deu anys en pocs mesos. Tan rics que ens pensàvem que érem i tan pobres com som. “Jesús ens mirarà un moment a l'hora dels postres, i després de mirar-nos, arrencarà a plorar.” Qui no té feina, el gat pentina.