LA GALERIA
La rambla del Carme
del Carme tanquen
més botigues que no pas
se n'obren
El carrer del Carme de Girona és una mena de vial maleït des de fa molts anys. De fet, ho és des que en ple franquisme es varen dissenyar i construir uns nous ponts per a la circulació de vehicles que suposaren una distorsió en la planificació urbanística tota vegada que els accessos envaïren de manera notable la calçada del carrer. D'altra banda, aquest vial d'entrada i sortida pel sud de la ciutat ha estat sens dubte el que més ha patit els embats de les aigües desbordades de l'Onyar, començant pel 1331, que és el primer del qual es té constància escrita, fins als de l'octubre de 1962 o el 21 de setembre de 1971, dels quals s'ha conservat profusa documentació gràfica. És ben cert que amb la democràcia i amb l'alcalde Joaquim Nadal al capdavant, es va intentar redimir d'alguna manera l'abandó secular d'aquest carrer creant una zona verda, jocs infantils i també un aparcament en zona blava per tal d'estimular el comerç de la zona, però malgrat les bones intencions i els esforços en els darrers anys s'han tancat més botigues que no pas se n'han obert i, a poc a poc, l'activitat comercial es va esllanguint enmig d'una successió de persianes abaixades. Enmig d'aquest panorama gens afalagador, és reconfortant veure com hi ha gent que no es resigna a la seva sort i lluita per superar les adversitats. És el cas del propietari del restaurant turc El Bósforo, que ha aconseguit crear l'associació de comerciants del carrer del Carme amb l'objectiu de defensar els seus legítims interessos, que, en realitat, són els de tots. El senyor Metin Ersan ha fet moltes propostes per rellançar el comerç i la vida d'aquest carrer maleït, i entre altres demandes sosté que caldria convertir-lo en una mena de rambla, de manera que fos un lloc d'esbarjo i de passeig i no solament un caòtic lloc de pas de vehicles que entren i surten de la ciutat com és actualment. Naturalment, mentre es destria el gra de la palla de les seves propostes i s'arriba a alguna concreció sobre aquest o altres projectes, potser es podria començar a pensar –i pressupostar– un eixamplament de les voreres des del jardí de la Infància fins a l'altura del carrer Olivera. Però el cert és que no veig les noves autoritats de la casa de la vila gaire predisposades a fer projectes de futur per a la ciutat. A tot estirar, si l'associació de comerciants els emprenya molt i molt, l'any vinent per aquestes dates tan assenyalades tindran llumets de colors i, qui ho sap, potser un arbre de Nadal il·luminat!