L'error de les majories absolutes
És difícil governar amb majoria absoluta, més quan aquestes acostumen a ser un miratge, quan la política monolítica no existeix i qualsevol govern monocolor basa la seva composició en l'equilibri, dins el mateix partit, entre els que volen governar amb generositat i els que volen imposar la força de la majoria. Ara el PP haurà de gestionar una situació de majoria absoluta amb la necessitat d'acontentar les sensibilitats que la sustenten, a vegades fent contents els més agosarats i a vegades cedint davant els més immobilistes, un joc d'equilibris que pot derivar en errors, quan prendre determinades decisions pot ser una qüestió de pell i no pas de cap.
A la primera, la majoria absoluta al Congrés dels Diputats ha conduït als populars a l'error, al meu entendre, de sucumbir a la visceralitat de no permetre grup propi a Amaiur, argüint una aplicació restrictiva del reglament, contra l'adaptació generosa de la normativa, tal com s'ha fet en altres legislatures, i aconsellaria la prudència. Amb majoria a la mesa del Congrés, s'entén que el PP hagi volgut satisfer el sector més involutiu del partit i l'electorat, traumatitzat per anys de violència etarra i sense capacitat de fer una lectura correcta de la nova situació a Euskadi. Talment, l'actitud ve marcada per l'interès de no obrir dins el partit el debat sobre un tema en què el col·lectiu té visions força dispars, amanyagades pels sentiments més irreductibles del nacionalespanyolisme i de la sang vessada. La majoria absoluta no ha actuat de bona consellera.
La negativa a Amaiur per formar grup propi pot esdevenir un error de conseqüències consistents, quan la decisió popular a Euskadi només pot ser interpretada com una guerra oberta contra el sentiment del poble basc. Després del gest del moviment abertzale i de l'anunci etarra d'abandonar les armes, no reconèixer el sentit del vot d'un nombre significatiu de bascos és negar la realitat d'una societat que vol gestionar en pau les seves reivindicacions històriques. La miopia política de la direcció popular només ha de servir per augmentar la força de l'opció que Amaiur representa, legitimada a demanar al carrer allò que se li nega per la via representativa. Cada vegada es veu més clar que negant el pa i la sal als abertzales, el Partit Popular està propiciant la campanya que portarà Arnaldo Otegui a la lendekaritza. D'aquí a un any i escaig, si no s'avancen les eleccions basques, en veurem els resultats.
