No ho dubtis

“–Hi ha atracció? –Indubtablement.” Aquest podria ser un diàleg entre dues ànimes lliures (i avançades al seu temps). Benvinguts a la realitat, no a l'aclaparadora vida-escombraria fatalment mediocritzada pels clixés del protocol sòrdid amb què ens volen somatitzar com si fóssim encefalogrames plans. Des de les gotes de pluja que no pesen, des de la seguretat d'una taula només parada amb dues tasses que no fumegen, la llibertat ja no és allò que ens fa sentir insegurs.

La lluita atàvica entre la llibertat i la seguretat ha volat al món de les fades, on tot és u i ensems dinàmic. Si Homer ja marcava el salt colossal entre l'amor costum (representat per una Penèlope filadora que, la molt pallussa, desfeia de nit allò que ordia de dia) i l'amor passió (en la figura de la princesa Nausica, filla del mar i de la bellesa), què no ha de passar al segle 2.0?

L'atracció no és una pura qüestió sexual. Ni física. La carnalitat ha passat a millor vida com a entitat autònoma en aquells humans que cerquen un més enllà de terra estant. Aquests privilegiats coneixen una nova força d'atracció. Una parla que tradueix la vida corrent al llenguatge de les flors, la mirada sostinguda dins els ulls de l'altre, la fusió dels temperaments (sovint sanguinis o melancòlics), la il·lusió d'uns boscos compartits en ple crepuscle, la impossibilitat com a motor vital, la passió d'uns missatges furtius, les minses trobades induïdes i les moltes converses silenciades... Indubtablement l'atracció és molt més que un ball d'hormones desbocades. La gent passa la vida volent trencar les teranyines del silenci, i en realitat el silenci és inversament proporcional a la densitat de l'emoció.

Ens manca temps per fer-nos feliços a mossegades i parlem poc mentre fem l'amor. Ens omplim els pulmons de fum per entelar un cor massa obert. Sabem que per més lustres que passin, ens farà sentir segur allò que sempre n'hem dit casa, però hi ha llars secretes, lliures, plenes de bestioles invisibles que ens atrauen per la seva curiosa llum. És aquí on els artistes nien, s'alimenten i s'estimen. Indubtablement.