Nadales

Dimecres vaig llegir a les pàgines del meu diari, que també és el seu, que la tradició de les nadales ha resistit força bé el laïcisme de la societat catalana, la necessària separació entre la llei civil i la religiosa. Als concerts de Nadal que moltes escoles del nostre país van celebrar dijous passat, s'hi van interpretar cançons sense significat religiós, però també les nadales més conegudes en les quals es parla de Jesús nen i de la Mare de Déu. No puc menys que felicitar-me, i més encara perquè durant una època, alguns aficionats a posar la bena abans de la ferida, van intentar desterrar el significat tradicional de la festa nadalenca. Va ser aquella època que l'Ajuntament de Barcelona va decidir rebatejar aquestes festes com les vacances d'hivern. O que algunes escoles, portant els principis laics fins al ridícul, van decidir no fer pessebre o no cantar nadales no fos que algú, no se sap ben bé qui, s'ofengués.

El que passava en molts centres escolars, com passa ara, és que els teòricament ofesos per aquest costum, com són les famílies musulmanes, estan encantats que els seus fills participin en tots els actes festius, perquè és una magnífica manera d'aconseguir la integració. És clar que sempre hi ha una minoria de gent extremista, però del que es tracta és de construir una societat oberta i pensada per a la majoria que, mai millor dit, vol tenir la festa en pau.

Hi ha aspectes en els quals no podem cedir en nom de principis molt sonors però que no volen dir res. Al capdavall, Catalunya és un país que ha hagut de fer massa cessions al llarg de la seva història.