Saben el que fan?

Ha arribat l'hora del campi qui pugui? Emparats en un terror escampat amb persistència des d'institucions de tota mena –recordem el no gaire llunyà “si abans no peta tot” del president de la Generalitat–, aquests administradors d'ineficàcia en què s'han convertit –o que hem descobert que ja eren?– els polítics en el poder, acabats d'elegir, estan disposats a liquidar del tot el país sense mirar prim, sense destriar res, només en defensa dels seus, o sigui, dels molt rics, declarats intocables. Es veuen amb cor per a tot i se senten legitimats per retirar ajuts i subvencions a entitats que fan feines imprescindibles i que, si les deixen de fer, és molt dubtós que algú reprengui en el futur, essent com són activitats sense ànim de lucre i amb molts maldecaps per als promotors. Es poden trobar que, si un dia s'ha de refer el teixit associatiu que ara desfan sense gaires contemplacions, ho hagin de pagar molt car, perquè potser ja no ho recorden, però amb tota mena d'esforços i perdent-hi diners s'organitza per quatre rals allò que a una institució li costaria un dineral. Les notícies a les poblacions del Camp de Tarragona –suposo que a tot arreu– no són falagueres. Es trobaran que no hauran estalviat res de significatiu i amb la destrucció d'un voluntariat qualificat que ara acontenten amb almoines que pensen que els han d'agrair.