Confiança i veterania
Rajoy ha escollit persones de la seva màxima confiança i veterans de la política. No ha volgut atendre criteris de representació territorial ni de sexe. D'entrada sembla que ha tallat radicalment amb José María Aznar, amb l'única concessió estratègica de nomenar Ruiz Gallardón com a ministre de Justícia i deixar pas a Ana Botella com a alcaldessa de la ciutat més endeutada d'Espanya. És a dir, Madrid.
No és un govern de tecnòcrates, ni de savis, ni dels millors... És un govern de màxima confiança d'un president que té la majoria absoluta i que s'ha rodejat dels seus per fer-los governar un dia a dia complicat.
El primer cop d'ull apunta a un govern moderat. Més semblant al del Partit Popular del 1996 que no pas al de la majoria absoluta d'Aznar del 2000. És moderat a primer cop d'ull i disposa de cent dies de gràcia. Perquè, en el cas de voler profunditzar, hi ha ministres veterans que tenen la seva trajectòria i la seva història. És el cas del d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, que amb la seva peculiar oratòria havia donat tardes divertides en contra dels extremenys, els andalusos i els emigrants des de la tribuna del Congrés dels Diputats a la seva primera època de ministre.
Cristóbal Montoro exercirà de ministre d'Hisenda i de Comunitats Autònomes. Institucionalment, serà amb qui Catalunya s'haurà d'entendre. De Montoro, es pot preveure que amb una mà afilarà el llapis financer i amb l'altra evitarà bilateralitats per mantenir a ratlla l'Espanya de les comunitats autònomes.
Luis de Guindos serà el ministre per aturar la crisi. Malgrat ésser un savi de l'economia, va ser president de Lehman Brothers per a Espanya i Portugal. Empresa que va fer fallida per les hipoteques subprime.
Pot ser vàlida la veterania de Fernández Díaz al ministeri d'Interior. Haurà d'administrar conjuntament amb Justícia el final d'ETA, tot i que en aquest aspecte el president del govern tindrà un especial protagonisme. Fernández Díaz no perdrà l'oportunitat de mantenir contactes amb Catalunya. Sempre ha tingut bona sintonia amb CiU.
Cal donar un marge de confiança a un govern que té dificultats importants damunt la taula abans de començar. La principal, l'atur, i la principal facilitat, que té una majoria absoluta que li permetrà fer el que vulgui sense donar gaires explicacions a ningú.
