Llums de Nadal a la plaça

Aquest Nadal l'aparença de la plaça de la Vila badalonina és força diferent dels darrers temps. Feia una trentena llarga d'anys que el monumental pessebre presidia la plaça major, segurs que les obres de Verano, Bultó i Ayza, successivament, eren molt més que l'expressió d'una ciutat on els pessebristes han assolit una reconeguda fama. Encara, al refugi de sota la plaça, de forma intermitent però amb voluntat de ser-hi, l'Associació de Pessebristes s'esforçava a bastir una col·lecció de diorames que caldria considerar obres d'art de la cultura popular. Visitar la plaça, per Nadal, era un compromís imprescindible.

Queda lluny l'època en què la reproducció d'un betlem a gran escala anava acompanyada de la presència d'un superb avet, portat expressament del Pirineu aragonès, ja que l'ecologisme havia sentenciat el costum, de la mateixa manera que suprimí la molsa del naixement o el ram de vesc de la taula de Cap d'Any. Però el monumental pessebre any rere any imposava la seva autoritat i durant vint-i-quatre dies era present al mig de la plaça. Igual però diferent, cada nova creació convidava a la controvèrsia, amb comparacions entre ells, que popularitzaven llargues discussions al mercat o a la cafeteria. D'altra banda, incomprensiblement, es mantenia la tradició que cada any algun desaprensiu s'enduia una figura, mai se sabrà si com a bretolada o com a interès inconfessable a bastir un pessebre de propietat privada.

És enguany que el pessebre ha perdut la centralitat de l'espai i ha quedat relegat a segon terme, quan un macroavet, de plàstic i blau intens, s'ha fet senyor de la plaça. Com una gran superfície comercial o el supermagatzem del tot a cent, la tonalitat blava envaeix l'àgora i il·lumina la casa consistorial –tindrà, això, un missatge subliminar?– i fins i tot hi ha gent que els agrada. El pessebre, més petit, més poc visible, amb dificultats d'observar-lo pels quatre costats, ha deixat de ser el centre d'atracció i el debat, ara, es fa sobre l'oportunitat, o no, de l'arbre nadalenc. El mateix alcalde ha declarat a l'emissora local que l'actual estètica és un senyal de modernitat. No ho voldria dir, però aquesta mateixa setmana l'alcaldia badalonina intentava impulsar una moratòria per la construcció d'una mesquita. La modernitat està en marxa.

Al refugi de sota la plaça, l'Associació de Pessebristes segueix fidelment presentant els seus diorames i els Mags s'anuncien generosos. El Senyor estreny, però no ofega.