Tot té un límit

La cruel epidèmia de les retallades no ha arribat a molts pressupostos públics d'il·luminacions nadalenques, i és que tot té un límit, unes fronteres que només es poden traspassar si t'han equipat amb un cor de pedra. Els alts i indiscutibles designis que governen el món i que els nostres polítics més sensats fan seus, els mateixos que ens mostren amb tota cruesa que els drets no s'adquireixen sinó que només es guanyen provisionalment, els que inspiren sentències segons les quals l'alternativa a la recepta de l'austeritat és la catàstrofe i ens obliguen, sense compassió, a posar en perill la salut, l'educació, la cohesió social, el futur i la pròpia supervivència dels més fràgils, es veu que perden tota la ferocitat quan senten la música de les nadales. I és que quan arriben aquestes festes fins i tot les retallades esdevenen manyagues i fan com els núvols del cèlebre poema que per Nadal no sé què tenen que no posen gens de malícia al cel. Deu ser per aquesta raó que, entre d'altres, els consistoris gironí i barceloní han estat més generosos que mai a l'hora d'ambientar els carrers i bastir espectaculars celísties damunt les zones comercials. A Girona s'han gastat dos-cents mil euros i al cap i casal, ni més ni menys que dos milions set-cents mil. Ja veuen quines alegries: l'esperit nadalenc entendreix el més inclement dels polítics, especialment quan tot escalfant-nos l'ànim i fent-nos pujar glopades de dolça felicitat infantil, també aconsegueixen inflamar-nos la glàndula del consum. Però no cal rondinar per aquesta raó, ni contemplar-ho de forma absolutament negativa, amb aquell amarg ressentiment d'individu retallat i degradat, que té la glàndula inflamada i la butxaca buida i que a més de veure com li escurcen la nòmina i els drets, ha de suportar que hi posin llumetes de coloraines i li toquin la simbomba. Al capdavall, deu ser un indici dèbil i estrany d'esperançadores mesures keynesianes; ja saben, allò de la inversió pública per dinamitzar el consum i estimular l'economia que havia estat una estratègia per combatre les crisis periòdiques del capitalisme en moments de recessió. Un indici no gaire ortodox, en efecte, però fonamentat en els mateixos principis. Llàstima, però, que segons totes les sospites, també en aquest aspecte, com amb la pau, l'harmonia i la felicitat que ens desitgem d'esma durant aquests dies, com amb la solidaritat i generositat que triomfen en les campanyes que sovintegen ara que l'època és propicia perquè se'ns estovi el cor i ens pugi un somriure bondadós a la cara, es tractarà només d'una breu excepció i no cap norma damunt la qual podríem construir el futur i la convivència. Una excepció que només permetrà que un exèrcit d'aturats, i de funcionaris amb el sou i la paga amputades, i d'experceptors de prestacions que s'han esvaït, puguin conrear la malenconia sota una atmosfera lluminosament nadalenca.