Marina i el nou teatre

Lloret acaba d'estrenar oficialment un nou teatre que faltava d'ençà que es va enderrocar l'anterior casa de cultura. Està dotat de totes les modernitats, amb un gran escenari i una sala principal amb part de grada retràctil i dues sales més, complementàries, i encara un espai de més de 1.200 metres quadrats a l'exterior per a activitats a l'aire lliure. L'alcalde i el regidor de Cultura, prescindint d'algun suggeriment épatant que dirien els francesos, però de cost elevat, van optar per motivar els lloretencs portant a l'esmentat escenari, una vegada més, l'òpera Marina, inspirada en la platja de Lloret a mitjan segle XIX. Aquesta composició del músic navarrès Emilio Arrieta sobre lletra del poeta vigatà Francesc Camprodon a la nostra vila sempre sol tenir èxit. És la nostra epopeia i d'ençà de la seva estrena com a sarsuela al Teatro del Circo de Madrid l'any 1855 –com a òpera s'estrenà el 1871–, els lloretencs hem fet mans i mànigues, periòdicament, per tornar a posar-la d'actualitat. Deixant de banda una ocasió fallida de l'any 1922, la gran estrena a Lloret, en un escenari muntat a la mateixa platja, tingué lloc el 24 d'agost de 1930 i, a causa del gran record que va deixar, s'hi va tornar a representar l'any següent, el 14 d'agost. El centenari de l'estrena es va celebrar el 18 de juliol de 1955, també amb una representació arran de mar i amb un gran vaixell real del qual baixava el capità Jorge disposat a cantar allò de “Costa la de levante, playa de Lloret”, el nostre eslògan més famós. Després es va representar l'any 1966, en ocasió del mil·lenari del nom de la vila; el 1968, en una vinguda de la Companyia del Liceu de Barcelona a la plaça de braus; el 1980, acabada d'estrenar la democràcia, de forma modesta, a l'envelat de la festa major, i el 2002, en la celebració del mil·lenari de la separació de Lloret del terme de Maçanet de la Selva, a part d'alguna altra versió en concert. També ha estat en aquesta modalitat que ha tingut lloc ara la nova representació. I val a dir que l'Orquestra de Cambra Catalana, dirigida per Joan Pàmies, el Cor de la Universitat Ramon Llull i els quatre solistes, Marta Arbonés (soprano), Albert Deprius (tenor), Josep Pieres (baix) i Xavier Mendoza (baríton) van fer un excel·lent paper. Seria bo que no calgués esperar grans esdeveniments per recuperar Marina i que, de tant en tant, en la programació, poguéssim escoltar, en versió teatral o en concert, aquesta i alguna altra músiques del nostre patrimoni que hem de mantenir vives.