Cent preguntes, cap resposta

Visito el web d'Esquerra Republicana i no hi trobo res que s'assembli a la informació que acabo de llegir, al web corresponent, sobre els ingressos i les despeses de la Casa del Rei espanyola. Sí que hi trobo, en canvi, i ben destacades, les 100 preguntes que el partit va adreçar dimarts al govern de l'Estat per saber justament això: què fa el rei amb l'estipendi que rep cada any de la hisenda pública.

Em sembla molt lloable, la iniciativa d'Esquerra. Però lamento que la curiositat dels republicans només es focalitzi en la institució de l'Estat que legítimament volen combatre i no s'eixampli a moltes altres que gestionen molts més diners i tenen un poder executiu molt més gran. Fa la impressió que s'usa la transparència com a eina de lluita política i no pas com a instrument de salut democràtica.

Potser és per això que no s'hi veu, en la lloable iniciativa d'Esquerra, cap voluntat d'exemple. Creuen el senyor Junqueras i el senyor Bosch que els ciutadans tenim més interès a saber com es gasten els diners públics quan ho fa el rei que quan ho fa Esquerra, que estem més interessats a conèixer el patrimoni del rei que no pas el d'Esquerra, que ens interroguem més sovint pel nombre de funcionaris que serveixen el rei que per la nòmina d'empleats d'Esquerra, que ens causa més neguit l'entrellat financer del rei que els crèdits que encara ha de pagar Esquerra? Celebro les 100 preguntes. Llàstima que no sigui Esquerra el primer a contestar-les.