Repàs a ull nu de l'any que s'acaba

És com si amb Amy Winehouse s'hagués mort la promesa d'excel·lència i el 2011 hagués anat deixant a la vista no tant la misèria, que ja hi comptàvem, com la irrespirable falta de perspectives. Fukushima va fer un panorama de runes que en altres moments no haurien semblat assumibles per al primer món. La central cremada, el fatalisme irracional, és un bon monument a l'any que avui s'acaba.

Que ha estat un any d'agonies. Agonia de la frivolitat del conservadorisme d'esquerres, tan ben representada per ZP i els seus delegats catalans. Agonia de l'autogovern català, amb el nom de retallades. Moviment agònic dels indignats, consol del mal de molts, populisme sense espina dorsal, ara per ara. El sentiment de deslegitimitat de
tot el sistema és general i ve de lluny. Fa anys que els mateixos que en viuen no hi creuen. D'això també se'n diu corrupció.

Abans, la paraula preferida dels polítics per justificar-se era responsabilitat. El 2011 l'han canviada per seriositat. S'ha perdut, pel camí, la culpa. La crisi no té responsables. Ningú va permetre l'especulació i les fantasies dels anys de les grues. Ningú va decidir endeutar –ja podríem començar a dir vendre's– les institucions.

L'any s'acaba deixant a la vista els peus de fang de la monarquia espanyola. Els reis no porten coses, se les enduen. Queda el consol del mal pitjor, característic, també, del 2011. Els catalans tenim una frase feta i tot: no et queixis, que encara rebràs.

Tot semblaria a punt per al totalitarisme, però de moment no sembla que calgui per mantenir l'ordre, i estem massa desencantats. Fins i tot hem eliminat uns quants salvadors: Bin Laden, Gaddafi, Berlusconi, ZP...

Ha estat terminal, 2011? No hi ha anys terminals. Però ara mateix la regeneració no sembla cosa d'aquest planeta. Potser ha arribat el moment que vingui un extraterrestre. Un extraterrestre verd, amb trompetes per comptes d'orelles i els ulls posats al final d'uns tentacles retràctils. Si n'hi ha algun ara mateix al seu OVNI, llegint el Punt Avui mentre fa temps per aterrar, des d'aquí li dic que és el moment. Ens donaria molta vida. Tampoc necessita un coeficient intel·lectual alt. Que baixi. S'entretindrà. Fa pinta que el 2012 serà un gran any.