Eòlica i nuclear, tot junt?

Ja tornem a tenir sarau a les Terres de l'Ebre. Ara que el PP ha allunyat d'Ascó el “cementiri nuclear”, per bé que continuarà mantenint l'aposta per portar el riu a Castelló i València, la Generalitat, a través de l'IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya), i el govern de l'Estat, amb el concurs d'universitats públiques i empreses del sector energètic (Endesa, Gas Natural Fenosa, Fundació Repsol, Enagas, Compañía Logística de Hidrocarburos i Alstom, algunes d'elles fortes inversores en nuclear) han sol·licitat “concessió d'ocupació del domini públic marítim i terrestre”, davant la costa de l'Ametlla de Mar, per fer-hi, en dues fases (la primera, d'investigació), l'anomenat parc eòlic marí Zefir Test Station. A Catalunya, en anglès, és clar que sí, tu diràs!

La notícia es va publicar el 23 de desembre al Diari Oficial de la Generalitat (com en els vells temps, en període festiu), a partir del qual persones i entitats tenen vint dies per formular al·legacions, és a dir, com aquell qui diu ni amb temps per haver paït els torrons. Però aquestes al·legacions arribaran, després que la gent de l'Ametlla (Ajuntament, Confraria de Pescadors, associacions diverses i partits i entitats del territori propi i proper) hagin estat informats i hagin debatut adequadament els pros i contres d'aquest “regal” de Reis. Per començar, ERC ja ha proposat un referèndum popular; veurem què fan ICV i Alternativa Verda, amb Solidaritat, si es posaran punts sobre les is en la manera com s'implanta l'eòlica a Catalunya... I és que, en aquestes terres dels nostres amors, tant és, segons sembla, que hi hagi dictadura com democràcia. Allí va a parar tot: la nuclear Vandellòs II, a vuit quilòmetres de l'Ametlla; l'ampliació del port esportiu de l'Ampolla (que eliminarà dues platges); el dipòsit de gas submarí i l'oleoducte terrestre davant la costa d'Alcanar, a l'altra costat del delta; les plataformes petrolieres en explotació, davant d'aquestes costes, i l'amenaça sempre latent de portar l'Ebre, cap amunt o cap avall. I què més? “Tot amb il·lusió!”, com diu el president Mas, naturalment. El que modestament pensem és que, rere de l'ham de les energies renovables (l'eòlica en gran mesura, entre elles), hi ha molt de barrut sol o consorciat i que els mateixos –o aproximats– que han massificat d'eòliques la Terra Alta (on està per veure si el referèndum negatiu del 2008 a l'Horta serveix d'alguna cosa), nuclearitzat la comarca del costat, la Ribera, i la costa de Vandellòs i l'Ametlla (on, per cert, FECSA volia instal·lar-hi, el 1974, dues centrals més) són ara els que plantegen molins al mar, ja saturat el domini terrestre. Algú sap de què serveixen els “consells de savis” de la Generalitat? O és que, amb noms diferents, són els mateixos?