són faves comptades
No ho sap, no contesta
Aquest enunciat pot ser el de la tercera opció quan ens fan una enquesta del tipus “sí”, “no”, “no ho sap”, “no contesta”. Però a partir d'aquest any, i molt em temo que serà la tònica dels que li queden de legislatura –quatre si no hi ha cap daltabaix i s'avancen– és l'estil que gasta el nou president del govern espanyol. A Mariano Rajoy, convertir-se en president no l'ha canviat. En aquest sentit, és un home de costums perquè abans d'arribar al càrrec ja es distingia per fer servir aquesta pràctica. No és l'únic, tot s'ha de dir. Ara, però, amb la rellevància del càrrec i de la transcendència del seus anuncis potser convindria canviar l'estratègia comunicativa. O potser és veritat que no vol preguntes perquè no sabria què respondre? O potser no les vol contestar? En qualsevol cas, per què no es poden desterrar les rodes de premsa sense preguntes? És una iniciativa que, des de fa ja uns anys, s'ha estès entre els polítics: fer compareixences davant la premsa per emetre un comunicat sense acceptar preguntes. No sé vostès però jo trobo que és una actitud de doble menyspreu, cap als mitjans de comunicació i cap als ciutadans. Als primers, perquè els nega la possibilitat de fer la seva feina, que és explicar als ciutadans allò que passa al món i donar-los les claus per entendre-ho, inclòs el que fan els governants. I als segons, perquè ens engalten un seguit d'anuncis que són bàsicament publicitat, propaganda –que en aquest cas els surt de franc–, i en funció d'això comprem o no el que ens venen. No podríem tornar a les rodes de premsa de tota la vida, aquelles en què, com diu el nom, la premsa feia una tanda de preguntes als compareixents? Des del gremi a què pertanyo, el dels periodistes, s'han fet manifestos en contra d'aquesta pràctica i s'han presentat iniciatives per no donar cobertura a aquestes preteses rodes de premsa, però cap ha prosperat, cap ha tingut èxit. Interessos? Potser que ens ho féssim mirar perquè vetllant per aquests eteris interessos el que s'aconsegueix és que el públic cada dia més perdi l'interès per la nostra feina. Alguna vegada que he gosat preguntar a algun company del ram què ho fa, que no tiri endavant la proposta, tothom em respon el mateix, que no ho sap o no contesta.