Posar fi als quintacolumnistes

Per avançar cap a la plena sobirania nacional, cal que els partits, les institucions, la societat civil i els moviments populars abandonin la innocència i no es deixin manipular ni acomplexar per una xarxa ben teixida de quintacolumnistes, xantatgistes, manipuladors, acomplexats i clavegueres dels aparells de l'Estat, que aprofiten la situació que pateix una societat com la catalana. Un país, el nostre, que gairebé després de 300 anys sense estat i amb la manipulació i l'alienació nacional que ha sofert, l'han convertit en un poble fàcil d'entabanar i mesell.

El nacionalisme espanyol i els seus aparells tenen presa la mida al país. Creuen que amb 20 o 30 anys més en aquesta línia poden eliminar el principal problema dins de l'Estat: el fet diferencial català. Quelcom més preocupant que el basc per als estrategs espanyols que s'encarreguen de la vertebració nacional de l'Estat.

Estic convençut que el president Pujol, com diu ell mateix en un dels seus darrers llibres, està al corrent d'aquesta teoria i realitat molt estesa a la capital de la metròpoli.

Si aquesta anàlisi és correcta, i així ho crec, el 2012 és i ha d'ésser l'any del despertar, del canvi de xip, del catalanisme, del sobiranisme, però sobretot, el de la construcció nacional, la independència i l'Estat català.

És lògic, i entra dins de les maneres de fer dels estats consolidats, amoïnar-se per la seva cohesió nacional. Això no ens ha d'espantar ni acollonir, ans al contrari, ens ha d'esperonar, car voldrà dir que anem pel bon camí. Espanya, França, i la resta, ho fan, i l'independentisme català, si es posa a caminar, ha d'ésser conscient que tindrà enfront un estat i els seus aparells.

Però la nostra societat, que viu en la innocència i que té com a símbol, encara, el lliri blanc, com ja he dit en d'altres articles, ha d'entendre que l'ofensiva de l'Estat, els poderosos i els seus poders fàctics es manifesta de moltes i diverses maneres i aprofita febleses i fins i tot persones.

Avui, a Catalunya, hi ha una sòlida xarxa quintacolumnista al servei dels interessos d'Espanya. Saben que han de respectar al màxim les regles del joc democràtic i de l'estat de dret, perquè ja no estem en el franquisme, ni s'utilitzen les eines que el règim va utilitzar contra Catalunya. Ara es tracta de teixir una xarxa de col·laboradors de diferents interessos: els que col·laboren per sentiment de patriotisme espanyol, els que ho fan per interessos més o menys inconfessables i els mercenaris. Tots ells, sota el paraigua d'un estat i els poderosos, es dediquen sistemàticament a destruir, amb més o menys intensitat, segons detecten a la societat, els eixos de construcció nacional que la nostra nació s'ha autodotat, en aquestes últimes dècades, amb l'objectiu d'exterminar i assimilar la nostra nació. Repetim un cop més, extermini i assimilació que al País Valencià i a les Illes estan ja en un procés avançat. No veig fantasmes, això és el que voldria. És una realitat que està entre nosaltres, i que costa d'admetre a una classe dirigent que ho veu, que n'és conscient, però que té por d'enfrontar-se a la realitat. Aquest és el nostre gran drama!

Hem de ser valents, i hem de ser capaços de denunciar amb fermesa aquesta quintacolumna que intenta destruir-nos, denunciant els seus elements més característics: algun dels seus pensadors amb pretensió d'intel·lectual, alguns opinadors, alguna publicació digital que viu del xantatge i els elements que manipulen la realitat. Tot plegat acompanyat de sectors de la nostra societat que viuen acomplexats davant de l'aparell espanyol.

El país ha de blindar-se, de la mateixa manera que les persones. L'Estat i les seves clavegueres han tingut dos èxits principals que avui, orgullosos, presenten com a trofeus d'una estratègia ben feta: Carod i Ibarretxe. Volien destruir-los, desprestigiar-los, descol·locar-los, i en part ho van aconseguir. A altres nivells menys coneguts, s'han fet diferents experiments, amb millors o pitjors resultats, però quin ha estat el nostre error? El no posar al capdavant de les nostres institucions persones dures, capaces de resistir. Segur que és demanar molt, però seriosament volem anar cap a la independència? Algú es pot creure que l'Estat espanyol, les seves institucions, la seva societat i els poderosos jugaran net com en algunes independències europees? Siguem realistes i desem el lliri a casa d'una vegada.

Caldrà, doncs, posar fi a la innocència amb què ha treballat el Moviment Nacional d'Alliberament Català, lluitar decididament contra la quintacolumna, denunciant-la i no acceptant els xantatgistes de la informació: aquells que venen i compren la informació que distribueixen. A més a més, aquests es caracteritzen pel següent fet: si et vols assabentar de qui les paga i finança, només cal veure els que no surten en aquestes publicacions. Aquest país, amb un comportament covard, i la seva societat han permès que això es pugui fer amb la més gran impunitat. Hem promocionat personatges a la fama, que es dediquen sistemàticament a atacar el país i les seves estructures i, fins i tot, han aconseguit que alguns dels nostres intel·lectuals hagin caigut en la trampa de fer el joc a l'estratègia de la quintacolumna. Un
exemple recent el tenim en la reeixida campanya de la quintacolumna i l'Estat contra les mal anomenades ambaixades. I la cosa no s'acabarà aquí. Cal que fem un cop de cap i reflexionem al voltant de quan deixarem de ser tan innocents.

Ha arribat ja el moment que les nostres institucions, la nostra societat civil i els moviments populars exerceixin el dret a decidir, però això ho han de fer amb fermesa, amb homes i dones forts, resistents, tossuts, capaços de vèncer mil i un atacs polítics i personals. Sense un gran canvi de xip i fermesa, tinc els meus dubtes que aconseguim la independència de la nostra nació. Hi ha, repetim-ho una vegada més, massa innocència. I, a més a més, hem permès que s'estengui als diferents sectors socials de la nostra societat la por i l'acomplexament. I més ara que hi ha la gran coartada de la crisi econòmica.

El 2012 posem fi als quintacolumnistes i la innocència i posem-nos el xip de la construcció d'un estat de cohesió social, de progrés i que ens permeti la nostra vertebració com a nació.