Xenofòbia animal

Em consta, i no em feu explicar com, que hi ha un gran malestar entre molts animals catalans que se senten greument discriminats per la societat. Cada vegada són més els animals estrangers que s'han instal·lat al país, alguns des de fa moltes generacions, que proven de sobreviure entre nosaltres pacíficament, guanyar-se la vida honestament i integrar-se de la millor manera possible. Fins fa poc, el procés d'adaptació s'anava aconseguint amb bona voluntat per les dues parts. Cert que, en algunes ocasions, les diferències havien provocat problemes puntuals, però el seny havia resultat suficient per suavitzar els conflictes.

Potser a causa de la crisi econòmica, que justifica tantes coses, s'està observant un increment notable de les actituds xenòfobes i discriminatòries davant els animals immigrants. El que inicialment eren senzilles i fins i tot lògiques mesures de protecció de la fauna autòctona –i aquí caldria preguntar-se seriosament qui atorga les patents de catalanitat entre els animals– s'han extremat. Darrerament el nostre govern està prenent mesures tan dràstiques que molts dels afectats ja les consideren racisme pur i dur, i fins i tot, en alguns casos, el principi d'un genocidi. És el cas del cargol poma, que denuncia una persecució injustificable i criminal als arrossars del delta de l'Ebre, o del mosquit tigre (el mateix nom ja és un qualificatiu despectiu), al qual es nega –segons la queixa dels afectats– fins i tot el dret a reproduir-se en condicions acceptables amb campanyes de supressió de bassals a jardins i parcs.

El que més indigna els nostres animals de diferents orígens i el que els uneix per reclamar els seus drets és el fet que s'hagin creat fins i tot organismes oficials per combatre'ls, sense cap pudor. Es recorda que la direcció general de Medi Ambient i Biodiversitat, en lloc de protegir aquesta diversitat, està fent controls periòdics de visó americà i d'algunes espècies de peixos “invasors”, com ara la gambúsia i la carpa, i d'alguns crustacis com ara el cranc americà. També duu a terme actualment el seguiment i el control del mosquit tigre, molt relacionat amb el medi aquàtic. Així mateix, juntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua, impulsa la creació d'una base de dades d'espècies exòtiques aparegudes o amb risc d'aparèixer al medi hídric, i ha constituït el Grup de Treball sobre Espècies “Invasores” a Catalunya. Cert que en el nom i en els objectius declarats no es parla mai de persecució, però sota l'excusa del control o del seguiment s'hi amaga, diuen, la decidida voluntat d'arribar a l'extermini. Resulta preocupant llegir en papers oficials textos com aquest: “Per controlar la presència d'espècies invasores i minimitzar-ne els efectes sobre el medi, la direcció general de Medi Natural i Biodiversitat està duent a terme diverses accions en el camp del control i de la prevenció de l'aparició d'espècies invasores als ecosistemes de Catalunya. D'una banda, es desenvolupen les mesures de precaució i prevenció per anul·lar o minimitzar el risc de contaminació biològica als ecosistemes, i de l'altra, s'actua sobre els sistemes afectats mitjançant el control i el seguiment i la implantació de mesures per mitigar i evitar la dispersió de l'espècie en qüestió.” A part de les espècies ja citades, fins ara s'han sumat a la queixa la tortuga de Florida i dos representants americans: el cranc roig i el visó. No es descarta que la llista creixi ben aviat, i fins i tot es parla d'ampliar-la a la flora, que ha tingut diversos incidents amb els grups més xenòfobs, com ara els ecologistes. No fa pas gaire es plantejava la possibilitat d'eradicar les acàcies de Girona amb diners europeus (primer cas: la font del Ferro, a la vall de Sant Daniel), com s'ha fet amb espècies més modestes al cap de Creus com ara el Carpobrotus edulis, (coneguda aquí amb noms com dits de bruixa i ungles de gat), sense cap mena de consideració.

Entre els grups d'immigrants es fa ressaltar que molts dels individus ara rebutjats foren forçats a instal·lar-se al país, ells o els seus avantpassats, per satisfer necessitats temporals o, senzillament, capricis de viatgers. I encara, es comenta amb estupefacció com, cada dia més, algunes espècies exòtiques de gossos, gats, cavalls, vaques o lloros són buscats, importats, criats i mimats per amplis sectors de la població, posant en evidència la hipocresia social imperant. Exigeixen que es legisli sobre la immigració d'espècies, animals o vegetals i que hi hagi un estricte control contra la discriminació racial. Finalment, denuncien el comportament de certs mitjans de comunicació. Si un mosquit tigre ha picat la pell d'un nadó, es diu sempre la raça del mosquit, però mai la del nadó. Tot això, creuen, forma part d'una campanya de conscienciació contra ells, que justificaria algun dia que es prenguessin mesures d'extermini global. Jo penso que exageren i que no han de patir per res.