Elogi del fals somriure (i II)

Fa un parell de diumenges, en aquest mateix espai, gosava comparar-me amb Johnny Guitar quan sota la música de la seva balada, deixava anar a Joan Crawford el paràgraf famós que incloïa, entre d'altres demandes, la de “digue'm alguna cosa maca, menteix-me, digue'm que encara m'estimes com jo t'estimo…”. Déu n'hi do. De frases com aquestes ja no se'n fan. I, si se'n fan, ja no hi ha actors capaços de dir-les com cal. En parlava perquè jo mateix, laic, no confessional, i tot el que vulguin, declarava sense vergonya que m'agradava el Nadal perquè la gent estava una mica menys emprenyada de l'habitual. Semblava més simpàtica.

I, tornant a Johnny Guitar, deia era que, si l'actitud era falsa o hipòcrita, m'era igual. Que per uns quants dies, la bonança provocada per l'exercici de la musculatura facial en posició de somriure feia Barcelona més humana. I avui, amb les festes passades, amb els nens a punt per tornar al col·le, amb tot déu consultant el calendari laboral del 2012 per veure quines festes hi ha susceptibles d'esdevenir pont, hauríem d'estar especialment satisfets d'aquest exercici d'empatia i intentar allargar-lo tant com es pugui.

Encara ressona el resultat de l'informe anual de la salut dels barcelonins del 2010, elaborat per l'Agència de la Salut Pública de Barcelona. El vam conèixer a finals d'aquest any passat. Ens acomiadava del 2011 amb la freda evidència de les dades: en l'apartat estadístic de les baixes laborals s'havien disparat els casos d'ansietat i depressió, sobretot entre el segment femení. Les coses estan fotudes i costarà redreçar-les, però entenen ara el que els deia? Si la feina no val res, et paguen poc i és precària, lògicament, tens quadres d'angoixa i depressió. En qualsevol cas –i no s'ho agafin com si fos una frivolitat– posats a passejar pel carrer, que ara per ara encara és gratis, suggeriríem que tothom es mostri una mica més amable… encara que sigui mentida. Dóna un bon resultat. Els puc prometre que, no solament no provoca urticària, sinó que podria oferir més d'una sorpresa a la seva vida, perquè no hi tenim res a perdre. És un propòsit ben lloable per a l'any que comença. Posats a donar, fem-ho amb allò més fàcil i barat que tenim: la bona disposició.

Ja ens advertia Joan Fuster, el savi de Sueca, que saber mentir és una de les grans mostres de civilització. Siguem civilitzats, doncs. Que són quatre dies, i ja n'hem passat un de crisi.