Reis

Si teniu mainada, avui segur que us heu llevat aviat. ¿Qui és capaç de dir-los que s'esperin una mica, si frisen per aixecar-se, si han dormit inquiets i a la nit han sentit tota mena de sorolls i fins i tot han vist les ombres dels Reis i els patges als passadís? S'aixequen amb el cor a cent per hora i tremolant d'emoció, i es faran grans però sempre es recordaran de l'alegria i el trasbals en veure els paquets ben posats, de colors vius, que els han deixat al menjador. L'excitació pura i innocent dels nens més petits, que troben ben natural que els Tres Reis els hagin portat tantes coses, es transforma, al cap d'uns anys, si la criatura pensa i té bon cor, en un sentiment de tendresa incòmoda en veure la cara expectant i ansiosa dels seus pares mentre ell obre un paquet darrere l'altre.

Els anys de la innocència duren molt poc –vuit, a tot estirar–, però són tan agraïts que caldria tenir sempre a casa algú petit que posés amb molta fe pa i aigua pels cavalls i una mica de vi per als patges. Els Tres Reis s'ho mereixen tot, i ho saben tot. Saben que són els únics reis de l'univers que estimo i que respecto. I saben quin és el meu propòsit estrella per als 2012, a part de caminar, no mirar tantes vegades el correu electrònic i trucar més els amics? Convèncer cada dia de l'any una persona que Catalunya ha de ser independent, si vol ser. Per això m'han portat el llibre del Cercle Català de Negocis L'estat propi, el millor negoci, que m'anirà molt bé, perquè en trauré arguments econòmics irrefutables: els números, com el cotó, no enganyen!

Catalunya i els Reis d'Orient sempre han tingut molt bona relació. Crec que els catalans els agradem. S'adonen que, sense menysprear ningú, els preferim al Pare Noel. I saben sobretot que a la Catalunya independent de demà sempre hi tindran un lloc d'honor.