de set en set
Un cotxe nou
De Mariano Rajoy se'n poden dir moltes coses, però no que no faci cas a Angela Merkel. És per això que, poques setmanes després que molts dels nostres amics espanyols el triessin de president, votants, indiferents i víctimes del líder dels populars hem constatat que qui mana realment a Espanya va presentar-se només a les eleccions alemanyes. Molts, per descomptat, ja ho suposàvem. Vénen ganes de dir, però, que Espanya ens sobra fins i tot per votar. Ho pensen molts, de fet. I a mi em sembla que, si no es diu més sovint, és perquè alguns volen viure encara en la ficció de pensar que a Espanya manen els espanyols i perquè alguns altres hauríem de reconèixer immediatament que Catalunya sobra encara més ja que, igual com passa amb les llengües o amb els impostos, aquestes coses aquí es dupliquen. A Rajoy, només el mana Merkel. A Merkel, aquells que ara bategem com “els dels bancs” i que abans coneixíem com els poders fàctics. A Artur Mas, però, el manen Rajoy i Merkel. El problema és que, com que Mas diu de tant en tant que té un projecte per fer, sembla que vulgui canviar més coses que no volen canviar aquells dos. Ara, li han posat una vigilanta que es diu Llanos de Luna. El nom té la seva gràcia, encara que no vingui exactament de la lluna, sinó d'Andalusia, que és un dels llocs d'on ha vingut tradicionalment la gent que ens mana. I és que, a Espanya, poden canviar els noms, les constitucions i les cares, però sempre acaba sonant la mateixa música perquè, agradi o no, és una realitat tan consolidada com Alemanya. Si no fos que tenen l'enemic fàcil dels catalans –els bascos són més aviat de la família– el projecte polític dels Zapatero, Rubalcaba o Rajoy no podria anar més enllà d'aportar les solucions que aporta algú a qui se li espatlla el cotxe. Mas, en canvi, a vegades sembla que vulgui comprar un cotxe nou. No sé si arribarà mai a entrar al concessionari.