L'arqueta dels Tres Reis
Divendres l'alegria dels regals va omplir la darrera etapa de les festes nadalenques. Al capvespre, les cavalcades obriren els ulls a la il·lusió, en la nit més màgica del calendari festiu, i durant la matinada potser alguns infants, i també els més grans, van sentir la suau brisa de les capes dels Mags repartint regals, entre el misteri i el somni. En el record, la tendra figura de tres personatges singulars adorant el Nen nascut a Betlem i amb el rerefons d'una estrella molt resplendent. L'imaginari popular fa la resta.
Recordo el primer viatge que vaig fer a la regió alemanya de Renània-Westfàlia, fa uns quants anys, i la llarga visita a la catedral de Colònia, una de les joies arquitectòniques del gòtic més imposants. Encara, la majestuositat del temple, construït durant més de sis-cents anys i resistent a la destrucció total de la ciutat pels bombardejos aliats durant la Segona Guerra, té l'origen en els Mags que avui commemorem i en el fet excepcional que, segons la tradició, les seves restes mortals són en aquest indret. És a la catedral renana on pots quedar encisat davant d'un túmul daurat, bellament treballat, que es diu que conté els cossos de Melcior, Gaspar i Baltasar: l'arqueta dels Tres Reis engrandeix la llegenda.
És conegut el desfici de la cristiandat, a partir del segle IV fins a les darreries de la baixa edat mitjana, per trobar i entronitzar relíquies que donaven prestigi i poder a les esglésies i monestirs on s'associaven. Qui no tenia una bona relíquia no era res. Umberto Eco ho relata amb encert a la novel·la Baudolino. I fou l'emperadriu Elena, mare de Constantí el Gran, qui s'entestà a trobar la més preuada de les relíquies cristianes, quan organitzà una expedició a Terra Santa per trobar la creu on va ser martiritzat Jesús. D'aquell viatge se'n conserven poques notes històriques, però la tradició parla de l'emperadriu arqueòloga i de la troballa de la veracreu mentre, estant a Jerusalem, rebia notícia de l'existència de la tomba dels Mags, a Saba, i n'adquiria les restes. Els cossos dels tres personatges, segueix la llegenda, van ser col·locats en un reliquiari i traslladats a Constantinoble, el 326, a la catedral de Santa Sofia.
Quan el monjo grec Eustorgi fou anomenat primer bisbe de Milà (344) obtingué el regal de les santes relíquies dels Mags, que foren traslladades a la seu llombarda, on restaren fins que Frederic Barba-roja la saquejà (1162) i Rainald de Dassel, el seu canceller i alhora bisbe de Colònia, es féu amb el reliquiari i el traslladà a la ciutat alemanya. Instal·lades a Colònia, les despulles agafaren gran volada i els pelegrinatges a la ciutat banyada pel Rin la convertiren en un dels grans centres de la cristiandat. L'emperador Otó IV coronà simbòlicament les tres figures i féu construir l'arqueta; el bisbe Konrad, anys després, inicià la construcció de la gran catedral com a resposta al desig del poble.
Documentalment, només dues vegades ha estat obert el taüt: el 1864, quan es comprovà l'existència de tres cranis i es dipositaren les corones a l'interior, i el 1906, quan l'arquebisbe de Milà aconseguí que es tornessin uns ossos a la ciutat d'on foren espoliats (una tíbia, un húmer i un estèrnum), i ara són a l'església llombarda de Sant Eustorgi.
La bella arqueta dels Tres Reis segueix com a testimoni d'una màgica llegenda. Dins el taüt, uns ossos i unes corones. El misteri de Nadal es manifesta molt més que amb una estrella i el ressò de poètiques músiques. Darrere la llegenda, la il·lusió d'un bell somni.
