Presó internacionalitzada

Si els polítics que tenim, i que tan critiquem, vénen a ser –siguem honestos– caricatures de nosaltres mateixos, la presó que han construït a Figueres fa pensar en un colossal monument al desvari econòmic dels anys que es va projectar. Si els nombrosos poliesportius, piscines, miniambulatoris... que s'han fet a cada poble, inacabats o que no es poden mantenir, serien la lletra menuda de l'ofici de nou-rics, la presó de cinc estrelles que ocupa hectàrees al Puig de les Basses culminaria la pila del desgavell. Destaquen els diaris americans que es llencen fa més d'un any un milió d'euros al mes –és el que costa la presó només pel fet d'existir–, i fan notar que al centre encara no hi ha cap “intern”. I el que sap més greu, atribueixen el despropòsit “a les autonomies”. I dic que sap greu perquè tots sabem que si el diner públic que genera Catalunya es gestionés des del país, no només la presó funcionaria, sinó que les actuals retallades a sanitat, educació, obres públiques... no caldrien o no serien tan fortes. Cert és que “les autonomies” han estat copartícips del frenesí públic i privat d'estirar més el braç que la màniga; era difícil no deixar-s'hi portar, els uns, posem, comprant pisos que no podrien pagar i d'altres, com ara els alcaldes, propiciant aquelles obres que dèiem. I si uns s'hi embrancaven perquè el banc els deixava un 120% del valor de l'habitatge, quin alcalde renunciaria a tenir piscina al poble si li prometien generoses subvencions de tots els estaments públics superiors? En fi, tornem a la presó. Després de la perplexitat que a la majoria del veïnat els causa aquella despesa corrent que cal pagar, hi ha les altres preguntes que, després d'enrogir d'indignació, es farien els contribuents si la visitessin: una presó ha de tenir serveis que la majoria dels qui la paguen no es poden permetre? Tothom que hi ha estat sap que hi ha un punt intermedi entre les masmorres medievals i la perla, l'spa, el palace o el resort “de” Figueres, molt més barat i respectuós amb la condició humana dels “interns”. La famosa piscina, joia de la corona penitenciària, n'és la perla més vistosa, però després hi ha els serveis educatius, esportius, hospitalaris... d'una excel·lència que ja voldria la majoria. En una visita, una autoritat va exclamar: “No sembla que estiguem en una presó!” I algú va respondre: “I això és bo o és dolent?” A la qual cosa va exclamar: “És bo, home, és bo!” No ho sé: és bo que una escola no sembli una escola o que un hospital no ho sembli?