Opinió

Eufemismes insultants

Sembla que a Xile ha prosperat la proposta del que era ministre d'Educació de l'actual govern d'aquest país, el senyor Felipe Bulnes, de modificar en els llibres de text escolars el concepte per definir el règim que va dirigir amb tirania i absolutisme Augusto Pinochet, la dictadura pel concepte de govern de règim militar. Sembla que més enllà de les reaccions, algunes a favor i moltes en contra, amb aquesta definició anàloga però, en absolut, exacta del que va ser el règim del dictador xilè entre el 1973 i el 1990, la proposta es farà efectiva. Per tant, tot i que les editorials escolars tenen llibertat per fer el canvi o no, es preveu que totes o gairebé totes ho facin i els infants xilens obviïn el terme dictadura per definir aquella etapa i aprenguin a partir d'ara el de règim militar. És el mateix? Potser en l'estructura organitzativa sí, però no en la magnitud del que vol dir una cosa i l'altra.

Déu n'hi do! Com canvien les coses. Aquí, fa alguns anys hauríem estat contundents amb aquells que, en qualsevol tertúlia, se'ls hagués ocorregut defensar, justificar o minimitzar amb eufemismes el que una dictadura significa per a un país i la seva ciutadania. Però d'un temps ençà, per no ferir sensibilitats i buscar el consens i l'equilibri, i amb la voluntat de no ofendre ningú, estem tots plegats perdent els papers i deixant que es diguin davant nostre una quantitat de barbaritats excessivament perilloses. No sé vostès però jo he estat més d'una vegada asseguda en taules i compartint les corresponents sobretaules amb persones que no se n'estaven, de dir i defensar un seguit d'idees radicals gairebé ultradretanes i feixistes sobre les ideologies, la llibertat, les classes socials o la democràcia. I en més d'una ocasió m'he mossegat la llengua per no enfrontar-m'hi tot intentant (sense aconseguir-ho), des d'un discurs civilitzat i ponderat, rebatre les ignomínies d'aquells tertulians.

I dit això deixin-me també matisar que no és el mateix ni es pot posar en el mateix sac la radicalització d'aquells que (descontents amb el sistema perquè els deixa desemparats) reivindiquen una nova manera de governar que tingui en compte les realitats i sensibilitats d'una societat en crisi en què la desafecció i el descrèdit de la política i el sostre professional i personal dels nostres joves són el pa de cada dia amb aquells que d'alguna manera (com l'exministre d'educació xilè) ajuden a la minimització dels horrors del passat i la promouen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.