ara torno
L'educat, l'agressiu i els submisos
Dimarts passat el filòleg Joan Solà va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Solà és un savi de la llengua, un prohom de la cultura, un exemple de civisme i, a pesar de tot això, una persona senzilla i amable. Ja està bé, doncs, que ara ho sàpiga la població en general. Els seus mèrits ja han estat prou ben recollits pels mitjans durant aquesta setmana. Solà expressa sovint la seva opinió sobre el català, sempre lúcida i punyent, però mai amb el to agressiu que solen tenir sovint els afers sobre la llengua. En la valoració del premi, ell mateix va remarcar la seva posició sobre la situació del català. Va reclamar als polítics que la igualtat del català i el castellà a Catalunya «sigui un fet» i va afirmar que «no és veritat que hi hagi convivència pacífica de dues llengües». Just el dia abans, l'escriptor Mario Vargas Llosa va ser guardonat amb el Premio Internacional Don Quijote per la seva trajectòria en defensa de la llengua castellana. De Vargas Llosa, més conegut que Solà gràcies a l'aparell mediàtic de l'espanyolisme (i, complementàriament, gràcies a l'acomplexament català), se sap que, com deia El País, és «enemic declarat de qualsevol 'jactancia nacionalista'», tenint en compte que, segons Vargas, «l'espanyol és la negació de tot nacionalisme». També diu altres mentides: «La llengua espanyola té una universalitat gens artificial. Fins molt recentment, la seva expansió no ha estat obra de la promoció institucional, sinó fruit de la seva pròpia dinàmica i de l'empenta dels seus parlants.» Ja sabem que l'escriptor peruà és de l'opinió que les grans amenaces del castellà són l'anglès i el català, no se sap en quin ordre. I, així, no acabaríem. Només volia assenyalar la diferència entre un i l'altre, no ja en els arguments, sinó en l'actitud: de l'agressivitat de Vargas a l'educació de Solà. Dues actituds que retraten molt bé el conflicte entre el català i el castellà. De tota manera, els enemics més eficients de Solà i del català no són els agressius Vargas Llosa, sinó els que li fan el joc des de Catalunya amb la seva submissió gens passiva. I que dimarts també aplaudien el premi.